Crítica
cançó
Felicitacions
Gran treball, el d'en Xavi Lloses adaptant cançons i nadales populars. Sorprenent el gir que ha donat a algunes d'aquestes composicions convertint el Ball de Sant Ferriol en una sardana-rock o omplint d'electrònica una peça tan coneguda com Rossinyol. Tot això es va poder sentir dimecres al Petit Palau de Barcelona dins del cicle organitzat pel mateix Palau de la Música i el grup Enderrock.
És aquest un bon sistema d'obrir les orelles als nens i, com molt bé va assenyalar Refree, és una manera de tractar-los i d'ensenyar que la música és tan plena de colors i matisos que es fa infinita. Evidentment, un muntatge com aquest no s'entendria sense la col·laboració dels infants, i per això és d'agrair la participació dels nins i nines de La Bressola, del grup d'escoles laiques de la Catalunya del Nord. Els artistes es van anar tornant per cantar dues peces cadascú: Gerard Quintana, Anna Roig, Refree, Lídia Pujol, Mazoni i Lluís Gavaldà, el que significa tres generacions de músics catalans reunits en una mateixa causa. Però el que sí que s'ha de destacar fins a l'esgotament és la gran tasca de Lloses i dels músics que l'acompanyen. Sense perdre les arrels, han creat tot un univers sonor que encaixa amb la modernitat sense estripar les partitures. Efectes de campanetes, de sintetitzadors, gran execució de les percussions, dels vents i del violí, sobre cançons com ara El vailet, Aquelles muntanyes (cantada en aranès per Lídia Pujol), Margarideta, La presó de Nàpols, Joan del riu i El noi de la mare, cantada per tots. Felicitacions.