“La TDT va néixer obsoleta”

Moltíssim, perquè estem permanentment connectats, tenim accés de banda ampla i som a les xarxes socials, que han permès que la gent s'impliqués molt més en el procés de comunicació. Ens refiem més ara dels nostres contactes a la xarxa que del que diuen les empreses, el govern o els partits polítics.

És una immensa indústria
que mou milers de milions
d'euros cada any. En un món
hiperconnectat el nombre de possibilitats d'oci digital es
multiplica, a tot hora i en qualsevol lloc. Això augmenta exponencialment el nombre d'oportunitats de negoci.

Cada vegada hi ha més excés de continguts audiovisuals, i necessitem filtrar el que més ens interessa. Qvemos és una guia social de televisió, cine i sèries web. És una eina de recomanació social, col·laborativa i independent, automantinguda pels usuaris. Pots compartir el que estàs veient o que els teus amics et recomanin el que pots veure.

Estem desenvolupant projectes relacionats amb el nou audiovisual, i afavorim la identificació de nous talents, la promoció i difusió de continguts crossmedia. Així han nascut el Web Series Festival, que és el primer festival de pilots de sèries web del món hispà, o Remojito.tv, una plataforma oberta a creadors i productors audiovisuals. A Remojito.tv a la xarxa barregem cares conegudes, com ara Berto Romero o Ana Morgade, amb cares desconegudes.

Crec molt en la importància del moment. L'any 2000 Blockbuster va comprar una petita start-up anomenada Netflix. Com havia de triomfar un model en què mitjançant un petit pagament mensual permetia llogar totes les pel·lícules que volguessis (Netflix) versus l'altre, que obligava a pagar una vegada per cada pel·lícula? Al final Blockbuster va fer fallida, i Netflix té ara 25 milions de clients entre els EUA i el Canadà. No només és la mort del que va ser número u en el lloguer de pel·lícules, sinó que evidencia un punt de no-retorn.

Total. La televisió connectada és una realitat. Hi ha estudis que plantegen escenaris de quatre milions de televisors connectats l'any 2014 només
a l'Estat espanyol. Això és
una revolució.

La TDT va néixer obsoleta. Va ser una maniobra de l'establishment per continuar mantenint
el control del broadcasting i intentar retardar al màxim la irrupció d'internet. El resultat? Una gran quantitat de canals que interessen molt poca gent i que són econòmicament inviables. La gent prefereix internet, les xarxes socials o mirar aquella sèrie de televisió que els agrada. La graella de programació perd sentit; l'usuari mana i vol veure el que li ve de gust i quan pot.

El bon contingut, les bones històries, que s'adapten a diversos moments de consum, d'estats d'ànim, de dispositius, en què pots interactuar i en què pots participar amb els teus amics.

La indústria publicitària (i els mitjans publicitaris) tenen un seriós problema. La fragmentació de les audiències i la dispersió dels suports publicitaris els ha portat al pitjor escenari. La publicitat anirà a espais rellevants per als usuaris, on puguin contextualitzar el missatge i ajustar-se a les necessitats del consumidor.

Per comunicar cal captar l'atenció, entretenir i retenir, i no pas interrompre o avorrir. Una pista, crec: fer continguts de marca.

El present ja és digital, el
futur encara ho serà més.
Malgrat això, insistim en una màxima: la necessitat de construir relacions i de conversar amb els seus clients.