SOS per salvar els pallassos d'hospital

Un nen espera amb els seus familiars per entrar a la sala d'operacions. El petit està nerviós, no sap ben bé què passarà allà dins. Els pares, angoixats, només volen que aquest tràngol passi el més ràpidament possible i que tot vagi bé. De sobte, arriba algú vestit amb la típica indumentària quirúrgica de color verd i amb un curiós nas vermell de pallasso. Els explica com anirà tot el procés. No amaga res, però s'ho fa venir bé perquè tot plegat sembli un joc. Quan criden el nen, l'amic de verd l'acompanya fins a la sala d'operacions i s'està amb ell fins que cau en un son profund induït per l'anestèsia. Què ha passat? El petit comença a despertar-se: sent una música suau i, al seu costat, torna a veure el personatge del nas vermell.

Com aquest amic de verd, n'hi ha 25 més que treballen a l'ONG Pallapupas i que presten aquest servei d'acompanyament a pacients de 16 hospitals catalans, la majoria nens, però també persones grans i amb malalties mentals.

El projecte va començar a caminar l'any 2000, de la mà de la seva fundadora i actual directora de l'ONG, Angie Rosales. Al llarg d'aquest decenni, Pallapupas ha arribat a més de 50.000 persones (38.000 de les quals, infants), però les retallades també han acabat esquitxant el projecte i posant en risc el seu futur en alguns hospitals. La situació més crítica es viu als hospitals de Terrassa i al Parc Taulí de Sabadell, on l'activitat “es tancarà a finals d'aquest mes si no arriba finançament”, explica Angie Rosales. També està amenaçada la continuïtat a l'Arnau de Vilanova de Lleida, on, ara per ara, només hi ha pressupost fins a finals d'any.

El finançament de l'ONG Pallapupas depèn, principalment, dels pressupostos dels hospitals que aposten per incorporar aquest servei en el seu dia a dia. Segons Rosales, el funcionament estàndard requereix un pressupost anual de 20.000 a 30.000 euros per centre i, amb l'actual retallada, els tres hospitals esmentats ja han avançat que hauran de prescindir de la seva col·laboració.

Pallapupas ha reaccionat amb una iniciativa d'urgència demanant la col·laboració ciutadana (www.pallapupas.org), amb l'objectiu inicial de recollir 5.000 euros. “De moment, ha estat un èxit i en tres dies en vam recollir 1.700”, afirma Rosales. Amb tot, l'objectiu a mig i llarg termini és arribar a tenir independència econòmica. Això passa per aconseguir fidelitzar socis particulars i, sobretot, per fer aliances amb empreses que els permetin disposar d'un finançament que cada cop haurà de dependre menys del sector públic. De moment, Rosales confessa que costa trobar aquesta complicitat per part l'empresa privada.

Tots els col·laboradors de Pallapupas són actors professionals formats específicament per acompanyar nens i grans en l'entorn hospitalari. Coneixen la tasca dels professionals sanitaris i ajuden els pacients i familiars a superar moments dolorosos. “El valor que la nostra tasca afegeix a l'assistència és enorme”, afirma Rosales convençuda. Els centres en són conscients i els que poden es resisteixen a renunciar al servei. Els pallassos fan unes 20 hores setmanals remunerades.

Actualment l'ONG ofereix un programa de pallassos per a petits i grans i un altre de teatre social, adreçat a malalts mentals i gent gran. Els efectes terapèutics del joc i del riure “ajuden a superar l'angoixa i, a més, faciliten la tasca dels professionals”, explica Rosales. “Treballem de forma molt integrada amb els equips assistencials”, afegeix.

L'experiència ha constatat que iniciatives com la que porta a terme Pallapupas contribueixen a humanitzar l'assistència. Fins al punt que al campus de Bellvitge (Universitat de Barcelona), els alumnes de medicina i d'infermeria poden triar com a assignatura optativa la dinamització teatral.