Gran angular

Els pesos pesants frenen un pressupost més alt per a la UE

La Comissió proposa un augment d'un 5% pel període 2014-2020, però topa amb els estats més poderosos

Dos no s'entenen si un no vol. I, en aquest cas, 27 no s'entenen si tres no volen. La proposta de la Comissió Europea per augmentar un 5% el pressupost de la Unió Europea pel període 2014-2020 topa amb la posició restrictiva que mantenen Berlín, Londres i París, totalment en contra de destinar més diners extres al projecte europeista.

La iniciativa per augmentar els recursos propis de la UE, que ha de ser aprovada per unanimitat pels vint-i-set països membres, troba precisament en els països més poderosos de la Unió el principal escull. I és que mentre la UE proposa un pressupost superior als 971.000 milions d'euros, xifra que representa un increment del 5% respecte a la partida 2007-2013, els capitostos de la UE prefereixen una congelació de la despesa comunitària. Els grans no estan sols en la seva posició, sinó que països com ara Holanda i Finlàndia els donen suport, una actitud que en qualsevol cas assegura que la despesa total anual de la UE representarà, com en l'actualitat, l'1% del producte interior brut (PIB) europeu.

Una de les propostes més innovadores de la Comissió és la que pretén establir una “taxa sobre les transaccions financeres”, en un intent de contribuir a finançar el conjunt de la Unió Europea a partir del 2014. Segons la presentació feta pel president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, amb aquesta taxa es podrien reduir les aportacions que cada any fan els estats membres al pressupost comunitari.

TOBIN, ARA SÍ.

La taxa proposada per la Comissió suposa l'adopció de la famosa taxa Tobin, un impost pensat el 1971 per l'economista James Tobin per gravar els intercanvis de divises. Els moviments antiglobalització fa anys que prediquen al desert indicant que aquest impost reduiria els moviments financers especulatius i dificultaria les fugues de capitals. El seu èxit ha estat escàs i falta veure si la proposta de la Comissió té una acceptació més calorosa.

AGRICULTURA.

El que ja és clar és que el futur pressupost estableix una reducció progressiva de les partides destinades als pagaments als agricultors, fins al punt que l'any 2020 seran un 10% inferiors aproximadament als 42.000 milions que en l'actualitat van destinats a aquest sector.

La retallada perjudicarà l'Estat espanyol, en tant que és un dels països més beneficiats per les ajudes agràries europees.

De fet, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), en la mateixa línia que l'organització estatal de Cooperatives Agroalimentàries, ja ha reaccionat afirmant que entén “l'austeritat en el marc d'una crisi”, però lamenta que la política agrària comuna (PAC) “hagi pagat gairebé en exclusiva les retallades”.

Des de la FCAC, defensen que “avui més que mai” la Unió Europea necessita “una PAC forta”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.