Les Santes del Twitter

Em vaig fer de Twitter el 28 de juliol del 2010, ara fa un any,
en el transcurs de la festa major de Mataró. Vaig inscriure'm-hi instigat per l'entorn, per aquella sensació que s'hi ha de ser. L'endemà, les primeres piulades van ser per criticar l'absència d'un espai públic on poder celebrar les activitats de la nostra festa principal en cas de pluja –va ploure i el xàfec ens va esguerrar el final de Les Santes –. Vaig pensar que havia descobert un primer motiu per ser a Twitter: denunciar, des dels llocs dels fets, aquelles coses que creguem convenients.

I durant tot l'any hi he anant afegint arguments, al fet de ser a la xarxa social de referència en aquests moments. Ens hem adonat, tots plegats, que sí que serveix, aquesta xarxa. A Twitter hi preval la idea de comunitat i, per tant, és possible
generar una xarxa virtual al voltant de la xarxa real de ciutadans que
viuen en un lloc. Així, ens hem acostumat a seguir els plens a través
de l'etiqueta #plemataro i, durant el període electoral, vam gaudir de
valent amb #eleccionsmataro. Aquests dies, que ha tornat a
ser festa major, Twitter ha estat
l'eina de comunicació predilecta.
A través de #lessantes, hem comentat tot el que ens ha passat per la barretina. I, almenys durant un parell de dies, vam aconseguir ser
trending topic en l'àmbit català.

A casa nostra hem demostrat com el Twitter pot ser un excel·lent element de cohesió social i
de vertebració territorial.