Fabra pren la iniciativa

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va fer ahir un pas més cap a la normalitat institucional en rebre tots els representants de l'oposició, un altre gest que estableix un abisme respecte al seu antecessor, Francisco Camps, refractari a aquest tipus de trobades des que va esclatar el cas Gürtel. Però les reunions no van resultar finalment el més substancial del dia, ja que el cap de l'executiu va anunciar diverses i importants iniciatives –un “decàleg”– i significatius canvis de rumb en algunes de les polítiques traçades per Camps.

Per començar, Fabra va assegurar que el projecte de decret sobre plurilingüisme, que va anunciar el seu antecessor poc després de les eleccions del 22 de maig i que representa la fi de la immersió en català a les escoles –les línies en valencià–, podria ser “revisat”. El president va recalcar que buscaria el “consens” amb l'oposició i la comunitat educativa, contrària a la mesura. El representant de Compromís, Enric Morera, i la d'Esquerra Unida, Marga Sanz, van confirmar aquesta possibilitat i van destacar que Fabra els havia transmès que no “desmuntarà” les línies.

La declaració del cap del Consell va ser ben acollida per Escola Valenciana, entitat que agrupa les associacions que defensen la immersió lingüística. Precisament, l'entitat ha estat convocada dilluns pel conseller d'Educació, José Ciscar, per tractar l'assumpte: un cop més un gest de normalitat, en aquest cas cap a un sector que havia estat demonitzat per Camps.

D'altra banda, Fabra es va mostrar disposat a facilitar tots els expedients administratius que sol·licite l'oposició. Aquesta ha estat una de les demandes més reiterades que han fet al PP la resta de grups a les Corts Valencianes, que han denunciat contínuament l'“opacitat” de l'etapa de Camps i la seva negativa a facilitar-los els contractes relacionats amb les empreses de la trama Gürtel. “No tenim res a amagar. Els he dit [als síndics de l'oposició] que tenen les portes obertes per mirar qualsevol expedient”, va subratllar el nou president, que es va comprometre igualment a començar a despatxar les peticions de documentació en un termini de deu dies.

Un altre dels grans anuncis fets per Fabra es va circumscriure a la parcel·la econòmica. El president va assenyalar que té la intenció de reduir en un 20% la despesa adreçada al sector públic valencià, que comprèn bàsicament les empreses i fundacions que depenen de la Generalitat. Camps va manifestar que aquesta mesura representarà un estalvi de fins a 400 milions d'euros.

Fabra es va voler distanciar de les retallades anunciades dimecres per la presidenta castellanomanxega i companya de partit, María Dolores de Cospedal, que representaran una reducció global del pressupost de l'administració que encapçala d'un 20%. “La situació de Castella-la Manxa no és comparable a la nostra, ací no calen mesures d'emergència”, va afirmar el president de la Generalitat, malgrat que els proveïdors de la sanitat valenciana han anunciat que d'aquí a tres setmanes deixaran de subministrar material als centres de salut si el govern no respon als pagaments.

Fabra va completar l'oferta de “col·laboració” a l'oposició amb la proposta de consensuar una nova llei per a Radiotelevisió Valenciana, sumida en un greu desprestigi des del punt de vista de la credibilitat informativa i amb un deute que ja supera els 1.100 milions d'euros. Amb tot, la iniciativa del cap de l'executiu no va impedir que ahir mateix el PP reelegira com a director de l'ens José López Jaraba, de qui l'esquerra ha demanat insistentment la dimissió.

L'allau de gestos d'allò que Fabra va definir com “les bases per parlar de futur” es va completar amb un de molt particular: el president rebrà per fi aquest mes els representants de les víctimes de l'accident del metro de València del 2006, en què van morir 43 persones. L'associació que els agrupa havia estat sistemàticament vetada per Camps.