Dinamarca gira a l'esquerra i tanca una dècada de dretes
La socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt guanya les legislatives i liderarà el nou govern
El Partit Popular passarà a l'oposició després de marcar la política danesa dels últims anys
La socialdemocràcia danesa va imposar-se en les eleccions legislatives de Dinamarca, liderada per una dona, Helle Thorming-Schmidt, i amb un programa que promet augmentar la pressió fiscal a les fortunes i les pensions més altes.
Tot apunta ara a una nova constel·lació de govern de quatre partits, dominada pels socialdemòcrates i amb participació dels Verds i els centristes, que posarà fi a deu anys de coalicions conservadores apuntalades per la ultradreta, com el que liderava ara el primer ministre liberal, Lars Løkke Rasmussen. Thorming-Schmidt podrà conquerir el poder al front d'una coalició que, segons els pronòstics de la televisió pública danesa en tancar els col·legis electorals, disposarà de 90 escons, mentre que la de Rasmussen en tindrà 85.
Dinamarca girarà així presumiblement full a una dècada marcada per la influència de l'ultradretà Partit del Progrés en la gestió de govern.
A Helle Thorming-Schmidt, de 44 anys, li correspondrà l'honor de ser la primera dona que lidera un govern en aquest país i el repte de rellançar la socialdemocràcia danesa. La seva formació va passar a l'oposició el 2001, després de la derrota de Poul Nyrup Rasmussen, i des d'aleshores ha acumulat resultats catastròfics. La líder socialdemòcrata és un personatge atípic dins la seva pròpia formació. No és de família humil, sinó de classe mitjana-alta i li agrada vestir roba de marca, qüestió no sempre ben acceptada per les bases. Irònicament es podria dir que Thorming-Schmidt trenca la dinastia dels Rasmussen, que va encetar el seu coreligionari –Poul Nyrop–, que va seguir el liberal Anders Fogh Rasmussen i, després d'aquest, el “tercer” Rasmussen, Lars Løkke.
Aquest haurà estat l'últim cap d'un govern danès apuntalat per l'ultradretà Partit Popular.
La seva influència, ni que fos com a soci menor de govern, ha comportat un enduriment continuat de les lleis d'immigració durant els últims anys, que han fet fer un tomb al que havia estat reconegut com un model de societat oberta i integradora.
L'últim exponent d'aquesta influència del Partit Popular danès ha provocat les queixes dels socis de la Unió Europea, principalment de la veïna Alemanya, amb la reimplantació dels controls fronterers a l'espai Schengen. Una mesura que ara passarà a ser una pilota al terrat del govern de Thorming-Schmidt.
LA DATA
El populisme xenòfob es desinfla
Dilluns, el populista Partit del Progrés noruec, que aglutina el vot xenòfob a Noruega, va ser el gran perdedor de les municipals. Ahir els va tocar als seus homòlegs danesos, el Partit Popular, que passarà de ser la força que ha apuntalat els governs conservadors dels últims anys a l'oposició. La ultradreta danesa es manté com a tercera força, darrere de socialdemòcrates i liberals, però perdrà la influència política que ha portat Dinamarca a endurir les lleis d'estrangeria i imposar els controvertits controls fronterers. És prematur parlar d'un “efecte Breivik”, en al·lusió a l'autor del doble atemptat d'Oslo i l'illa d'Utoya, el xenòfob i fonamentalista cristià Anders Behring Breivik. L'autor d'una matança amb 77 víctimes, la majoria adolescents, havia militat en la ultradreta, fet que hauria influït en l'ànim de l'electorat d'aquestes formacions. Les municipals noruegues de dilluns i les legislatives daneses d'ahir van ser les primeres eleccions a Escandinàvia després de la matança. Caldrà veure si, a mitjà termini, es confirma la tendència a la baixa del populisme en les democràcies avançades del nord d'Europa.