Permanent estat d'excepció
Deia ahir el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, que un bon amic seu tenia prou confiança per dir-li que cada any es repetia en el seu parlament d'obertura dels Premis Literaris de Girona, quan insistia a recordar els orígens combatius del premi Bertrana, creat per la societat civil gironina més compromesa com a resposta a un premi desnaturalitzat i en castellà (Inmortal Gerona) perpetrat per l'Ajuntament franquista de final dels seixanta. Per a Vilanova, el títol de la novel·la amb què Manuel de Pedrolo va guanyar el 1968 aquell primer Bertrana, Estat d'excepció, ha resultat premonitori: “El nostre país viu en un permanent estat d'excepció.” Vilanova es referia sobretot a la llengua catalana, qüestionada permanentment des d'Espanya per jutges i polítics i “utilitzada com a arma per als seus interessos polítics més baixos”. “No baixarem mai la guàrdia”, va prometre l'amfitrió de la vetllada, i així deixava clar que l'any vinent es tornarà a repetir, i que ho tornarà a fer tants anys com calgui, fins que no acabi l'estat d'excepció. El seu testimoni a favor de la llengua i la cultura catalanes va ser recollit també pel president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (“En el nostre entorn sembla que no acabin d'entendre el que representa una llengua per a un poble”), i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. A propòsit de càrrecs, feia molts anys que un conseller de Cultura no assistia als Bertrana, i tampoc no es recorda que ho fes un president de la Generalitat des de l'època de Jordi Pujol, potser perquè el conseller gironí Joaquim Nadal ja feia les funcions protocol·làries de representació del govern a l'acte.
Esteve Vilanova també va tenir un record emotiu per als absents més recents i enyorats: el polític Heribert Barrera, l'historiador Josep Termes i, especialment, l'escriptor Miquel Pairolí. També es va parlar força en el bloc institucional de l'acte de la “centralitat” (Mascarell) i la “capitalitat cultural” de Girona, conceptes avalats pels premis Bertrana i pel festival Temporada Alta, que s'inaugura avui i confirma un cop més el seu paper com a “festival de teatre de referència del sud d'Europa”, en paraules de l'alcalde, que també va recordar el recent triomf del realitzador gironí Isaki Lacuesta a Sant Sebastià. “La nostra és una llengua amenaçada, però viva, com ho demostra també la tria de Pa negre per a la carrera dels Oscar”, va afegir Puigdemont. Missatges encoratjadors per a temps de crisi.
De totes les intervencions dels premiats, ens quedem amb la de Joan Ramon Veny-Mesquida: “Vaig néixer a Palma, estic casat amb una tarragonina, treballo a Lleida, visc a Barcelona. Només em faltava guanyar un premi a Girona.” El pancatalanisme, fet experiència vital.
