¿Amb què li llevem el tapó de suro a una botella?

Els valencians, per a denominar l'instrument metàl·lic en forma de barrina que s'usa per a traure els tapons de suro de les botelles, tenim les paraules destapador, obridor, destapabarrals i destapabotelles, paraules creades per l'enginy del nostre poble i ben vives en la parla quotidiana. Recentment, algú s'ha inventat la paraula llevataps per tal de traduir a la nostra llengua la paraula castellana sacacorchos, però sense aconseguir-ho perquè, mentres el mot castellà ens fa vindre al cap immediatament un instrument que aprofita per a traure els tapons de suro de les botelles, la paraula llevataps només ens suggerix un instrument que servix per a llevar qualsevol tipus de tap, com per exemple els taps de corona de les botelles de cervesa. Per a aconseguir un resultat tan pobre no calia inventar res perquè ja tenim des de sempre les mencionades paraules destapador, obridor, destapabarrals i destapabotelles que tenen exactament el mateix significat, les coneix tothom i són totalment adequades per a definir el concepte especificat.

A més, els valencians és impossible que diguem llevataps perquè la immensa majoria no diem tap, diem tapó i els catalans és impossible que diguen llevataps perquè la majoria no diuen llevar, diuen treure. És un invent que s'ha fet únicament i exclusivament per a trobar un equivalent de la paraula castellana sacacorchos, perquè ens passem la vida mirant el castellà, imitant el castellà, procurant ser diferents del castellà, fugint del castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, allunyant-nos del castellà, comparant-nos amb el castellà, sempre pendents del castellà. Per això s'han inventat llevataps, perquè els qui viuen subordinats al castellà i no fan més que pensar en el castellà consideraven que era imprescindible tindre un equivalent de sacacorchos, sense mirar que la llengua viva ja té vocables que els parlants hem creat d'acord amb les estructures de la nostra llengua i que emprem espontàniament en la nostra parla quotidiana. En lloc d'usar les nostres paraules patrimonials, que són ben vives i conegudes, han inventat un esguerro innecessari i desafortunat.

La llengua culta també accepta el vocable tirabuixó, adaptació a la nostra llengua del molt francés equivalent tire-bouchon. Recordem que, en francés, un tap o tapó de suro s'anomena bouchon.

Considere lamentable que hàgem de recórrer a invents com llevataps (en el fons, un castellanisme, perquè s'ha creat mirant el mot castellà sacacorchos) o gal·licismes com tirabuixó, quan tenim paraules pròpies i ben vives que hauríem de dignificar-les elevant-les a la categoria de vocables cultes.