Només el Leonardo pintor
La National Gallery de Londres inaugura una exposició amb nou dels quinze quadres que es conserven de Da Vinci
de les obres
de Leonardo, n'hi ha 76 que són dels seus deixebles
Una exposició irrepetible, una ocasió excepcional. Des de demà i fins al febrer de l'any vinent, a la National Gallery de Londres, el Leonardo da Vinci només pintor –no pas l'inventor, no pas el científic visionari del Renaixement, no pas tampoc la figura mítica i fins i tot herètica que Dan Brown ha popularitzat i manipulat en el seu best-seller El codi Da Vinci– protagonitza una de les mostres més importants d'art que es podran veure a Europa en els propers mesos: potser la més important en anys. Més que mai, el desplaçament a la capital britànica és gairebé obligat per a tots els apassionats de la pintura.
Al llarg de la seva polifacètica carrera, Leonardo (1452-1519) va arribar a pintar pocs quadres. No més d'una vintena, dels quals encara menys –quinze– han resistit el pas del temps. La majoria els va elaborar durant el seu període a Milà (1482-1499), quan s'estava a sou i sota la protecció del regent de la ciutat, Ludovico Maria Sforza.
Nou d'aquestes quinze obres es poden veure a la National Gallery acompanyades de dibuixos preparatoris i esbossos, veritable celebració del treball de l'artista com a Pintor a la cort de Milà (títol de la mostra), per posar de manifest fins a quin punt el seu treball va ser innovador tècnicament (per l'ús de pintures experimentals, entre altres fets) i revolucionari des del punt de vista conceptual, especialment pel que fa a la concepció dels retrats, els quals dota d'una profunditat psicològica, d'una humanitat i d'uns sentiments que fins aquell moment no apareixien reflectits a la pintura.
Un dels grans exemples n'és el Retrat d'un home jove (El músic), del 1486-87, on Leonardo mostra el poder de la representació naturalista dotant l'objecte del seu art d'ànima i voluntat. Al costat dels quadres i estudis de Leonardo també es poden veure peces dels seus principals deixebles i seguidors, entre altres, Ambrogio de Predis, Giovanni Antonio Boltraffio, Marco d'Oggonio i Giovanni Pietro Rizzoli, presentació amb què és possible apreciar la influència i l'impacte que Leonardo hi exerceix. En total, 76 peces.
L'exposició de la National Gallery segueix a la restauració, empresa fa cinc anys per la institució, d'una de les obres mestres de Leonardo, La Mare de Déu de les Roques (1491-2 /1506-8), segona versió d'una peça d'igual títol pintada entre el 1483 i el 1485, i pertanyent al Louvre. Per primera vegada, les dues pintures s'exhibeixen alhora, a la mateixa sala, una al davant de l'altra, fet que el comissari de l'exposició, Luke Syson, qualifica d'excepcional, “especialment perquè no sembla possible que torni a passar mai més”, assegurava ahir, durant la presentació a la premsa internacional.
Una mostra miraculosa
De fet, el mateix Syson considera “miraculós” no només aconseguir un préstec com aquest del Louvre –el quadre viatja per primera vegada des que és al museu de París–, o qualsevol altre de Leonardo per a una mostra, sinó, com ha estat el cas, aconseguir-ne set. L'Hermitage de Sant Petersburg i la Pinacoteca Vaticana, a més del Louvre, han cedit per a l'ocasió alguns dels seus tresors.
Les pintures sobre les quals gira l'exposició són les ja esmentades El músic més les dues versions de La Mare de Déu de les Roques, així com El retrat de Cecillia Gallerani, La bella Ferronniere, el Sant Jeroni, La Madonna Litta i la Verge de la Filosa. La National Gallery presenta igualment una reproducció a escala 1:1 del mural del Sant Sopar de Leonardo que hi ha al monestir de Santa Maria delle Grazie, de Milà, i que va fer Giovanni Pietro Rizzoli cap al 1520. La reproducció és un préstec de la Royal Academy of Art.
La premsa britànica ha saludat l'exposició amb una pregunta que porta implícita la resposta: “És l'exposició més important feta mai?”. A Londres s'acostuma a veure una d'aquest nivell cada any o cada dos. Els noms varien, és clar. L'any passat el protagonista va ser Gauguin, a la Tate Modern. Empès el públic per publicitat com l'apuntada, les cues i les aglomeracions no només amenacen les obres sinó que impedeixen l'espectador gaudir de l'experiència. Per evitar-ho, en aquesta ocasió, per justificar els quasi vint euros que costa una entrada, la National Gallery ha limitat el nombre de visitants a 180 persones cada mitja hora. Els horaris d'obertura s'han ampliat i fins i tot es podrà veure l'exposició el dia 1 de gener del 2012, un fet excepcional al Regne Unit. Tot, perquè Leonardo s'ho val.