Dins el circ itinerant
Estrella Polar publica en català la novel·la gràfica basada en‘El procés' de Franz Kafka, amb il·lustracions de Chantal Montellier
Franz Kafka reprocessat
Els historietistes reinterpreten amb gosadia Kafka, la soledat i la relació desesperant entre suggestió i somni
Moltes interpretacions s'han fet sobre el que pretenia mostrar Franz Kafka a El procés. Més o menys és acceptat que podria considerar-se una al·legoria contra la burocràcia, que l'escriptor va patir en primera persona al llarg de la seva curta vida. L'argument el recordaran: l'empleat de banca Joseph K. és arrestat per dos individus. A l'argument de la novel·la, els mecanismes absurds del poder i de la màquina de la justícia fan que el detingut acabi assumint la condemna, víctima del determinisme. L'obra, que va aparèixer immediatament després de la mort del narrador el 1924, podria tenir elements autobiogràfics: Kafka va haver d'estudiar dret per imposició familiar i entrar a treballar en una oficina d'assegurances; fora de la feina, s'iniciaria en la rica vida cultural de Praga i Viena de començament de segle fent amistat amb figures com Franz Werfel i Max Brod.
Lectura en paral·lel
Com se sap, Kafka es va negar a publicar algunes de les seves obres fonamentals en vida, entre elles les novel·les Amèrica, El castell i El procés, en què s'aprecien alguns dels elements fonamentals de la seva visió sobre la culpa, l'horror, l'alienació i el poder. Una lectura en paral·lel ens l'ofereixen, així mateix, l'adaptador David Zane Mairowitz i la pintora i dibuixant de còmics Chantal Montellier, en la novel·la gràfica d'El procés, que acaba de publicar en català Estrella Polar. Tots dos aconsegueixen una translació en còmic atractiva de la perplexitat del personatge de Kafka, en la línia que Jacques Tardi va fer per a la sèrie Adèle Blanc-Sec i a les adaptacions de les novel·les de Céline i Léo Malet.
Tot i que els recomano que tinguin la novel·la original a l'abast, els historietistes es permeten rellegir Kafka amb gosadia, visualitzant la soledat, la identificació entre justícia i religió i la relació desesperant amb la suggestió i els somnis, tan present en la cultura jueva que augurava l'Holocaust. No en va les tres germanes de Kafka, la seva companya i gran part dels seus amics van anar a petar als claustres de destrucció alemanys. Gràcies al fervor nazi, no només van assassinar milions de jueus i opositors sinó que van aconseguir extirpar la llengua i la cultura alemanyes de territoris de l'Europa Central com ara Bohèmia. Si hagués sobreviscut, segurament el mateix Kafka hauria descartat l'alemany com a llengua literària.
En qualsevol cas, la història ens ha ensenyat qui era el poble que va encimbellar Hitler i què ens va oferir Kafka. Per als qui estiguin interessats, hi ha nombrosa bibliografia que incideix en les diferents claus interpretatives. Les anàlisis poden anar des de les més freudianes i psicoanalítiques davant la civilització moderna i inhumana fins als que filològicament l'acosten a la tradició jueva.
Buber i el hassidisme
Kafka ha passat per la sala de dissecció de la majoria d'universitats occidentals i cap escriptor modern ha pogut evitar interrogar-se sobre els enigmes de la seva obra des del mirall dels textos. Hi ha qui opta per unir-los als models del decadentisme. Uns altres, també amb bon criteri, l'han associat a Martin Buber, mestre del sionisme i exegeta que va recuperar i difondre per Europa les doctrines del hassidisme, l'espiritualitat i el tractament de la pietat. La influència del teatre jiddisch i la penetració del hassidisme entre les comunitats jueves de Polònia i Lituània en els segles XVIII i XIX s'han vist com a components d'un misticisme on es podrien reflectir els personatges de Kafka. En fi, el que no es pot obviar és que la lectura encara ens impressiona i l'excusa d'aquesta novel·la gràfica de Montellier i Mairowitz és un bon pretext per revisitar l'irrepetible escriptor de Praga.
Per als que vulguin ampliar les lectures de Kafka, els recomano l'antologia Ocasión para una pequeña desesperación, amb selecció i il·lustracions de Nikolaus Heidelbach, presentat per Zorro Rojo, que també havia publicat altres volums il·lustrats del narrador txec. Gairebé un segle després de la seva mort, l'obra de Franz Kafka encara ens pertorba.