L'AVL tria un blaver
L'entitat normativa del català al País Valencià serà presidida per Ramón Ferrer que, tot i haver evolucionat cap a posicions unitaristes, prové de la secessionista RACV
L'elecció del nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat normativa del català al País Valencià, va transcórrer ahir com si es tractara d'un guió perfectament escrit, sense possibilitat de cap mena d'improvisació. Ramón Ferrer, membre de l'anticatalanista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1984, va rebre el suport de dels 20 membres que van participar en la votació. La seua candidatura va quedar ben lligada, fins i tot abans que la seua antecessora, Ascensió Figueres, dimitira com a presidenta per formar part de les llistes del PP per Castelló a les eleccions generals.
Amb tot i això, Ferrer, com altres membres de l'AVL, ha evolucionat sensiblement cap a posicions unitaristes. De fet, va tenir unes paraules cordials cap a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): “He parlat personalment amb el president de l'IEC i alguns dels seus membres més importants i coincidim que les relacions han de tendir, per part d'uns i altres, a ser més fluïdes i productives”, va indicar.
Però Ferrer, en un gest, també es va referir a les entitats secessionistes del País Valencià, i va destacar, per exemple, la relació mantinguda entre l'AVL i Lo Rat Penat en l'exposició que s'inaugurà dimarts per commemorar l'Any Teodor Llorente. “Hi ha una col·laboració, com no pot ser d'altra manera, entre germans que hem d'assolir una normativa i un dictamen i, a partir d'ací, buscar elements fructífers”, va instar a les entitats anticatalanistes, que fins ara han marcat distàncies respecte a l'AVL.
Equidistància
Insistint en l'equidistància, el nou president es va comprometre a aprofundir en les relacions de l'AVL amb unes altres entitats normatives per les quals, va assegurar, sentia un “gran afecte”.
Al contrari que la seua antecessora, Ferrer va ser un dels membres triats directament pel PP per ocupar el càrrec d'acadèmic: no forma part ni de la quota pactada conjuntament pel PSPV-PSOE i el PP, ni de l'avalada per les universitats. El president va ingressar-hi el 2001 en el mateix paquet que Xavier Casp, Vicente Gascón, Artur Ahuir, Ramon Arnau i Alfons Vila, tots ells defensors del secessionisme.
Però malgrat les vinculacions polítiques de l'òrgan, Ferrer va defensar la “independència” de “decisió i actuació” de la nova junta de govern, que es completa amb Josep Palomero com a vicepresident, que va obtenir 11 vots enfront d'Antoni Ferrando (8); Verònica Cantó, secretària, i Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, com a vocals.
Perfil polític
Ferrer va destacar el grau de consens aconseguit al llarg dels deu anys de vida de l'entitat i en el procés d'elecció d'ahir. “En les reunions prèvies, tots teníem plena coincidència i, per tant, guanyara la candidatura que guanyara, l'elecció seria l'adequada”, va dir Ferrer en al·lusió al seu competidor, Manuel Pérez Saldanya, membre de l'IEC. “No hi ha diferències entre nosaltres. Som persones que seguim un mateix ideari, i això és el més important”, va afegir-hi.
Amb Ferrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no només es distancia d'institucions i entitats defensores de la unitat del català, que des de sempre l'han mirat amb recel, sinó que es reforça en el seu perfil polític.