La UdG, tan jove i tan antiga
Un llibre de la institució repassa els edificis que apleguen la seva activitat
La rehabilitació de les Àligues, seu de l'antic Estudi General de Girona, és un dels referents
La frase del títol d'aquest article té un autor: Josep González Agapito. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ajudar a presentar l'obra que ha editat la Universitat de Girona (UdG) amb motiu dels seus vint anys. El dimarts 13 de desembre, al saló de plens de l'ajuntament de Girona, González Agapito va enaltir el vigor de la UdG, “tan jove i tan antiga”. L'obra Universitat de Girona: història, arquitectura i patrimoni fa un repàs als edificis i el patrimoni de la institució.
L'antigor i la modernitat estan ben representades en el Barri Vell i en el campus de Montilivi, respectivament. La rehabilitació de l'edifici renaixentista de les Àligues, del 1986 al 1996, va anar a càrrec del despatx d'arquitectes de Josep Fuses i Joan Maria Viader. “En les obres de rehabilitació sempre has de decidir què hi fas en un lloc tan singular com aquest. Ens trobàvem un dels llocs més monumentals de la ciutat de Girona. Per un costat, la muralla romana; en el pla de fons, la muralla medieval, i a l'altre costat, l'església de Sant Domènec. Volíem que l'edifici que hi féssim no tingués gaire protagonisme”, explica el mateix Viader.
Amb runes i boira
Viader exposa la rehabilitació amb l'ajut d'unes diapositives, que comencen amb una foto del pati del rectorat ple de runa i arbres, un dia de boira. “Només hi havia la façana principal [la que dóna a la plaça de Sant Domènec], la façana que dóna al darrere, al pati interior, i la capella de Sant Lluc”, explica. En la imatge que acompanya aquest text, es veu al fons la capella restaurada i, a l'esquerra, l'antic aulari de l'Estudi General de Girona, el precedent més antic de la UdG. L'Estudi, creat el 1446, no va ser seu d'estudis fins a un segle més tard.
El parador de Pla
Viader explica que Josep Pla va proposar que l'edifici de les Àligues fos destinat a un equipament hoteler. En un article a la revista Destino, l'escriptor palafrugellenc, que havia estudiat de jove a Girona, proposava als anys 70 que la ciutat tingués un parador de turisme. “No dic que no hagués anat bé, però ha estat molt més encertat que l'edifici sigui un equipament universitari, perquè relliga amb la història, ja que havia estat la seu de l'Estudi General. I a més, lliga amb el pla especial del Barri Vell, que proposava que les inversions de la zona d'aquí dalt [a Sant Domènec] es dirigissin a la recuperació del patrimoni”, explica Viader.
Les Àligues, el cor de la gestió universitària, s'encaixa en l'entorn. “Crèiem que era la idea de claustre. S'hi adiu molt, tant als edificis històrics com al claustre de Sant Domènec, com a la tipologia del carrer dels Alemanys, en què la figura del pati interior és molt nostra. I funcionalment, va molt bé, perquè és un espai per comunicar-se els uns amb els altres”. El despatx Fuses-Viader també va dissenyar la Facultat de Ciències, al campus de Montilivi.
LES FRASES
“Dur l'exterior a l'interior”, a Dret
A diferència del rectorat, la Facultat de Dret (vegeu la imatge del damunt), al campus de Montilivi, és l'exemple de la construcció d'un edifici del no-res. El projecte va néixer al despatx Rafel Aranda-Carme Pigem-Ramon Vilalta (RCR Arquitectes). Aranda recorda que la comissió d'universitats de la Generalitat i l'exrector Josep Maria Nadal els van encarregar un edifici “que tingués caràcter proper al món del dret”. Després de molts anys en uns barracons a Fontajau, el despatx RCR va proposar un edifici que traslladés l'exterior a l'interior. “Vam crear el nostre propi món interior, però a partir de l'exterior. Això és, portem la pluja, el sol i els portem a l'interior. I en canvi és un edifici que es tanca a l'exterior”. Aranda destaca que l'edifici tingui un accés subterrani a la biblioteca de Montilivi i que faciliti les relacions. “Hi ha un gran valor de les circulacions, dels espais d'estada, dels espais de relació. És un edifici que es presta a relacionar-se”, explica. També hi ajuda el fet que s'hi planegessin tretze patis.
Maastricht, Bath i Santiago
El vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la Universitat de Girona, Joaquim Maria Puigvert, ha coordinat el llibre que repassa la història i el patrimoni de la UdG. El considera “una invitació a tornar a visitar els espais quotidians”. De moment, s'ha editat només en paper. El dia de la presentació, el president del Consell Social de la UdG, Albert Bou, va destacar que la universitat havia millorat físicament, espiritualment i econòmicament la ciutat. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va referir a la “universitat que té una ciutat” i no a l'inrevés. La rectora, Anna Maria Geli, ha comparat la UdG amb les universitats de Maastricht (Països Baixos) i Bath (Regne Unit). “Són universitats de les nostres dimensions i en poblacions no gaire grans, com Girona. Bath és una ciutat històrica que està a cent quilòmetres de Londres, i hi ha un cert paral·lelisme”. Puigvert fa esment a Santiago de Compostel·la. “També és al centre, i la facultat de Geografia i Història és al cor de la ciutat”.