Més seny que rauxa
Un volum compila per primer cop els pensadors catalans de tots els temps, des de Ramon Martí fins a Norbert Bilbeny, incloent-hi noms com el de Montserrat Roig
“Alguns no
són filòsofs professionals, i és un encert incloure-hi els seus noms”
Aquest 2011 que acabem de deixar enrere haurà estat productiu pel que fa a l'aparició d'obres de referència. A la tardor es presentava el Diccionari de la traducció catalana (Eumo), un volum que compila per primer cop els traductors i traductores més rellevants de tots els temps (vam dedicar-hi un article el 21 de setembre). Ara acaba d'aparèixer no pas el primer diccionari de pensadors catalans, però sí un estudi que traça la història del pensament filosòfic a Catalunya i la seva àrea d'influència cultural: el País València i les Illes Balears. Els autors, Jordi Puigdomènech (doctor en filosofia per la UB) i Xavier Fossas (llicenciat en filosofia per la UNED), han partit dels mestres medievals Ramon Llull i Ramon Martí fins a arribar als intel·lectuals contemporanis, com ara Eugenio Trías, Josep Maria Terricabras o Norbert Bilbeny, encarregat de presentar el llibre a l'Espai Mallorca de Barcelona.
El pensament català (Edicions Documenta Balear) té poc més de 150 pàgines i exposa un resum de l'obra de cadascun dels 48 pensadors compilats per ordre cronològic. “Fins ara no s'havia fet cap panoràmica del pensament en català; només existien estudis parcials, com ara el de Norbert Bilbeny (Filosofia contemporània a Catalunya, 1985), o monogràfics, com els que el pare Batllori va dedicar al pensament medieval català i, en especial, a Ramon Llull”, diu Puigdomènech.
Bilbeny lloa la “valentia” dels autors, perquè al costat de Raimon Panikkar o Xavier Rubert de Ventós hi han fet aparèixer també Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies o Montserrat Roig. “Aquests autors potser no van fer filosofia de manera professional, però és un encert incloure-hi els seus noms”. De fet, Xavier Fossas es planteja: “Què és filosofia?” I respon: “L'hem entesa com un gran interrogant i per això hem inclòs en el llibre filòsofs que antropolitzen una mica i altres que són més sociòlegs.” En tot cas, els dos autors han volgut recuperar pensadors que, si no, “caurien en l'oblit”, com ara Francesc Pujols, sense anar més lluny.
Si s'hagués d'extreure una lliçó de com ha estat la filosofia catalana, de com se la podria qualificar, Fossas ho té clar: “Seria la filosofia del sentit comú, i el pragmatisme és la molla que tira la filosofia cap a baix, més que cap a dalt, que és on hauria d'estar.”
El llibre apareix paral·lelament a un altre estudi de gran abast: La nissaga catalana del món clàssic (revista Àuriga), a cura de la filòloga Montserrat Tudela i l'arqueòleg Pere Izquierdo. El volum recull 165 semblances de pensadors que al llarg de la història han reflexionat sobre el món clàssic que van des de Sunifred Llobet (anterior a l'Abat Oliba) fins a Joan Triadú, que –no s'ha d'oblidar– tenia una formació en clàssiques, essent el criteri de selecció que fossin personalitats ja desaparegudes. Les ressenyes les han escrites 128 especialistes d'ideologies i formacions diverses: Lola Badia, Francesc Guardans, Carles Miralles o el mateix Norbert Bilbeny.
El llibre, apadrinat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), intenta respondre a la pregunta de fins a quin punt la cultura catalana s'ha creat a partir del món clàssic grec, romà i iber? Quin interès transversal fa néixer, a principis del segle XX, tantes excavacions arqueològiques i un bon grapat dels museus locals i comarcals als Països Catalans? Com a rerefons, s'alça una reivindicació de la generació noucentista, avui titllada de “rància”: “No se li ha fet justícia, ja que van construir tot el que ara tenim, com el mateix IEC”, assevera Tudela. El volum següent de la nissaga catalana traçarà una història de totes les institucions catalanes des del punt de vista humanístic: “Aquesta és la gran aportació de Catalunya al món, ja que el primer parlament se'l van inventar els catalans.”