Vergonya aliena

Em sap molt greu dir-ho així. Però la protesta aquesta que han fet aquests dies els Mossos parlant en castellà per queixar-se de la retallada salarial em provoca vergonya aliena. I encara més que surtin al carrer amb banderes espanyoles i cantant el Que viiiiiva Espaaaaaña de l'Escobar. I ho dic a costa que ara un dia d'aquests m'aturi per l'AP-7 alguna patrulla i m'empaperi per tots costats. Però em fa vergonya tenir una policia que mostri tan poc respecte per l'ús de la meva llengua que és capaç de fer-la servir com a moneda de canvi en una protesta salarial. Em sento menyspreat. I em sap més greu per ells que per mi. Perquè em sap greu tenir una policia curta de mires. Se n'han penedit, alguns s'han disculpat, però el mal ja està fet. Els sindicats, que la crisi ha agafat descol·locats i que ja fa dies que han perdut el nord en algunes coses, han fet en aquesta ocasió un mal favor a la policia d'aquest país. Encara que ara facin marxa enrere. Si ells han perdut el respecte a la meva llengua, jo dec tenir el dret de perdre'ls el respecte a ells. Però no ho faré. Perquè tinc constància del malestar que la mesura ha provocat a desenes, a centenars i espero que milers de mossos que discrepaven obertament de la mesura perquè tenen clar quina és la llengua del país. I posat's a fer els diré més. Molts dels que s'escandalitzen perquè els Mossos parlen en castellà com a senyal de protesta argumenten que en una situació de normalitat, en canvi, tenen tot el dret a fer-ho, perquè som un país amb dues llengües oficials. Doncs què volen que els digui. Potser no els ho podem exigir legalment, però sí moralment.