Camps i Costa no són innocents

Ahir per la vesprada em vaig berenar amb la notícia del dia, i pot ser de la setmana o el mes. Francisco Camps, ex President de la Generalitat Valenciana, i Ricardo Costa, ex Secretari General del PP valencià, havien estat declarats “no culpables” pel Jurat Popular que devia decidir en la causa dels vestits. Ràpidament, representants del PP, entre els que es troben el mateix President del Govern, el de la Generalitat, o la senyora Cospedal, eixien als mitjans de comunicació per expressar la seua satisfacció per la sentència. Alguns d'ells anaven més lluny en exigir disculpes a polítics i ciutadans que havien lapidat uns ciutadans exemplars que, per fi, havien rebut justícia en haver quedat demostrada la seua “innocència”. Altres, fins i tot insinuaven la necessitat de compensar-los o rehabilitar-los, doncs com a conseqüència de la seua injusta imputació la seua honorabilitat s'havia posat en qüestió, i a més s'havia truncat la seua carrera política personal.

He de dir, primer que res, que a mi personalment no m'ha sorprés el veredicte. Ja fa molts anys que vaig deixar de confiar en la independència del poder judicial, i en la capacitat del jurat per determinar innocències i culpabilitats. En qualsevol cas, el que sí pot resultar sorprenent és que hom haja sigut capaç de trobar quatre valencians que consideren Camps i Costa culpables. Un jurat popular per determinar responsabilitats polítiques en un territori que ja fa vint anys que vota majoritàriament PP necessàriament havia de reflectir eixos sentiments. Recorde un jurista que va escriure fa temps que, si algú és innocent, millor que ho determine un jutge, mentre que si és culpable, millor un jurat popular.

Aquest veredicte recorda, i molt, els que es produïen als estats americans d'Alabama o Mississipí, enllà per la dècada dels anys seixanta del segle XX, on jurats populars absolien de delictes gravíssims (assassinats inclosos) a ciutadans de raça blanca quant aquests els cometien contra la comunitat negra; o a l'inrevés, quant l'acusat era un ciutadà de raça negra, difícilment era considerat innocent. Els membres dels jurats eren, per suposat, decentíssims ciutadans blancs com la llet.

En segon lloc, em crida l'atenció la premura amb la què els actuals dirigents del PP pretenen donar la qüestió per finiquitada. El veredicte és objecte de recurs, doncs la sentencia no és ferma, i tot fa pensar (no s'entendria el contrari després de tant rebombori) què la fiscalia anticorrupció i l'acusació popular presentaran el recurs corresponent. Recorde que fa uns dies el President del Sevilla C.F., en José Mª del Nido, condemnat en primera instància per un delicte relacionat amb la corrupció, explicava que fins que la sentencia no fora ferma, no se'l podia considerar culpable encara. Haurà d'esperar doncs per establir, i restablir, honorabilitats.

Malgrat tot, he de dir què aquest veredicte haurà de ser respectat, faltaria més. Que no crega en la imparcialitat del poder judicial no deixa de ser una opinió meua, i que pense que aquest cas no devia haver-ho jutjat un Tribunal Popular també ho és. Així que respectaré el resultat del veredicte en espera d'una sentencia ferma. Camps i Costa són “no culpables”, cosa equivalent a dir que son innocents, amb una matisació: Al judici, com estableix el veredicte, no s'ha pogut demostrar que la relació entre els dos acusats i els presumptes corruptors fora delictiva, els regals i les mostres “carinyoses” entre “el bigotes” i Camps i Costa no s'ha demostrat, segons la opinió de cinc membres del jurat, que conduïra, en una relació causa-efecte, a l'intercanvi de favors, i per tant, als delictes dels que se'ls acusava. Per això son “no culpables”, i no innocents, per què tampoc els acusats han pogut demostrar al judici de forma fefaent la seua innocència.

Però la relació existia, les escoltes telefòniques que em tingut ocasió d'escoltar aquests dies, que omplirien de vergonya a qualsevol persona decent, i nombrosa documentació, ho acredita. El propi jurat, al veredicte, la qualifica de “relació comercial”. Així, sí els nostres representants polítics mantenien “relacions comercials” (“mira si te debo”, “te quiero un huevo”, “y yo a ti”, “habla con Paco y que me ponga de Conseller de algo”, “te has pasado tres pueblos con el regalo”, etc.) amb una trama corrupta, de la que rebien regals i a la que adjudicaven contractes, encara que una cosa no portara l'altra, ja que no s'ha pogut demostrar amb documentació, la conclusió és obvia: Costa i Camps, Camps i Costa, tanto monta monta tanto, seran no culpables dels delictes que se'ls imputaven, però son culpables de ser uns “pardillos”. Això si ho puc dir alt i clar. Els nostres governants són uns “pardillos” integrals —per no utilitzar altres adjectius més grollers— en haver-se deixat enredrar per una xarxa corrupta. I tots els que se senten ben representats per “pardillos” d'eixe calibre, i els aplaudeixen, demanen als demés que ens disculpem, etc. A tots ells els diré què, si no els cau la cara de vergonya en haver votat per què ens governen a una quadrilla que, ara mateix, degut a la seua “innocència”, fa que a tot el món (en quina mala hora posaren València al mapa) es riguen de tots els valencians, jo personalment no pense demanar-los disculpes ni donar-los les gràcies. Que demanen disculpes ells als valencians per haver-se deixat enredrar pel “bigotes” i companyia i assumisquen la seua responsabilitat política, encara que no en tinguen de penal.