Projecte històric

Si aquesta societat no funciona, cal canviar-la o bé millorar-la? Hi ha qui creu que modificar-la és possible i d'altres que és perdre el temps. També hi ha conservadors que creuen que les persones són pobres perquè són gandules i progressistes que estimen que la societat les explota. Els conservadors creuen que és possible millorar l'actual societat, només cal posar ordre i fer que els ganduls treballin i s'esforcin. Els progressistes més aviat es decanten per criticar el sistema, possiblement per canviar-lo, si bé no saben com fer-ho, tot i que es declaren antisistema. Un repàs històric sobre la duració de qualsevol sistema posa en evidència que tots neixen, es mantenen i finalment moren. Cap ha estat capaç de mantenir-se més temps del normal i tots han tingut una duració històrica limitada.

El sistema capitalista es troba en la seva fase final, està esgotant el seu període històric, la qual cosa no vol dir que hagi mort. En els moments de l'etapa final d'un sistema i el naixement d'un de nou, els dos sistemes se superposen. El nou comença a néixer molt lentament, promogut per una petita minoria, que aposta per ell i que a poc a poc el va encomanant a la resta de la societat. Apostar per un canvi de sistema requereix disposar d'un nou projecte històric engrescador, capaç de substituir el caducat i obsolet sistema capitalista. Cal recordar que el projecte històric del capitalisme es va alimentar amb les idees dels pensadors de la Il·lustració que van incubar la Revolució Francesa, caracteritzada pels seus principis de “llibertat, igualtat i fraternitat”, tot i que aquest darrer principi encara no s'ha complert del tot.

Avui dia els nous coneixements científics ja han incorporat els que fan referència a les ciències de l'esperit, totalment desconeguts en els inicis del sistema capitalista. Comença a ser qüestionat el raonament acceptat pel sistema capitalista, basat en la teoria de l'evolució de Darwin, que justifica la cobdícia humana com el motor del procés evolutiu, d'acord amb la llei del més fort que es menja el més petit, i oblida la importància que ha tingut l'ajuda mútua, totalment ignorada, en tot aquest procés. S'estima que un nou projecte històric hauria de plantejar com a motor del sistema l'ajuda mútua, la supressió de la propietat privada i la utilització del valor temps com a moneda de canvi en substitució dels diners. Estudis científics recents certifiquen la viabilitat d'aquest sistema que, tot i suposar un canvi tan radical, s'hauria de realitzar pacíficament amb una total exclusió de la violència.

Les idees, però, tot i ser necessàries, no són suficients per engegar un nou sistema. Cal també tenir en compte la utilització de noves fonts d'energia i noves formes de comunicació. En el llibre La tercera revolución industrial, el seu autor, Rifkin, exposa com la fusió de la tecnologia d'internet amb les energies renovables donarà lloc a una nova i potent societat. En el futur, ens diu, centenars de milions de persones produiran a casa seva, en els seus llocs de treball, la seva pròpia energia verda, compartida mitjançant una internet comunicativa i energètica. La creació de nous models de producció assegurarà la plena ocupació i un reordenament fonamental de les relacions humanes basades en l'empatia, que influiran en la manera de gestionar el treball, l'educació i la implicació política i social. Finalment, però, serà necessari el sorgiment d'un líder carismàtic mundial, personatge que històricament sempre ha acabat apareixent.