Òmnium Cultural

Jo, si fos la Muriel Casals i presidís Òmnium Cultural estaria encantada de la vida. L'Alícia Sánchez-Camacho (que per cert un dia ens hauríem de posar d'acord tots els periodistes i deixar de donar-li tanta importància) va i pacta el pressupost de la Generalitat a canvi d'una sèrie de condicions entre les quals n'hi ha una que, segons ella, preveu que es reduirà el volum de les subvencions que el govern concedeix a determinades entitats del país. L'Alícia Sánchez ho diu i ho repeteix però no posa pas d'exemple els Amics de la Pesca de Torredembarra, que no deuen ni existir, o l'Associació Numismàtica de Calella, que tampoc deu existir, i que si existeixen el que és segur és que no rep subvencions. Sánchez cita, com aquell qui no vol, Òmnium Cultural. I si l'Alícia cita Òmnium Cultural és perquè vol citar Òmnium Cultural i no pas cap altra entitat. Sap que si cita els Amics de la Pesca no tindrà cap retorn entre els seus votants, i que si cita Òmnium, que casualment és l'entitat que va organitzar la manifestació contra la retallada de l'Estatut pel Constitucional, serà a primera línia dels diaris. No cita tampoc la FAES de José María Aznar, fundació que rep dos milions d'euros anuals, ni la Fundació Ideas, vinculada al PSOE, que també rep prop de dos milions anuals. Cita Òmnium Cultural. I Muriel Casals s'emprenya. Però jo sospito que n'està encantada, i que haurien de fer Alícia Sánchez sòcia d'honor de l'entitat. Mai cap campanya d'afiliació a Òmnium havia funcionat tant com fins ara. I a cost zero. Ni espots a la televisió ni insercions publicitàries a la premsa. Res. Muriel li hauria d'enviar una carta d'agraïment.