Nòmina de xoc

L'augment d'impostos és un revés de doble impacte: un de suau en el moment de l'anunci i un de sever quan se substancia. En l'alça de l'IRPF anunciada el llunyà 30 de desembre per l'entrant govern de Mariano Rajoy, el cop es plasmarà en la nòmina de febrer que els assalariats i pensionistes cobraran d'aquí a dos dies. El recàrrec, de 20 euros al mes de mitjana, serà ara de 40 euros per rescatar el gener perdut.

Els experts tributaris alerten que el contribuent no és conscient encara de l'abrupta pèrdua de poder adquisitiu que descobrirà aviat a la nòmina. “És la pujada més important en termes numèrics que he vist en la meva vida, i a sobre, com que al gener no ho hem vist, la gent pensa que serà com l'increment del preu del tabac o de la gasolina”, alerta Borja Montesino, soci de PwC. Segons el càlcul de Gestha (tècnics del ministeri d'Hisenda), la pèrdua va de 2 a 1.350 euros però s'acarnissa amb la classe mitjana.

Com que l'increment és progressiu, els que menys el patiran són els 9 milions d'assalariats que cobren 682 euros al mes (fins a 17.700 anuals). Per a ells, el 48% dels assalariats, el recàrrec que Rajoy retola com a “solidari” serà de dos euros al mes (quatre al febrer). Cinc milions que cobren al voltant de 1.550 euros de sou net al mes (entre 17.700 i 33.000 anuals) ja veuran restats 14 euros (28 al febrer). Per als quasi dos milions que cobren uns 2.372 euros al mes (de 33.007 a 53.407 euros anuals), el recàrrec és de 41 euros (82 al febrer). “Com en les anteriors reformes de l'IRPF i l'IVA, el ciutadà ras és el principal objectiu recaptatori per reduir el dèficit en lloc de centrar la investigació del frau en les grans fortunes i empreses que suposen el 71% de l'evasió total”, denuncia José María Mollinedo, secretari general de Gestha.

El Ministeri d'Hisenda lloa que el càstig a rendes altes és majúscul perquè qui cobra més de 300.000 euros (14.497 euros al mes) pagarà 1.350 euros més per IRPF. No recalca amb idèntica vehemència, però, que ells són el 0,1% dels declarants perquè la gran fortuna no tributa per IRPF sinó a través de rendes del capital o sicav.

Des de PwC, el seu soci expert en tributació Borja Montesino percep la fuga de directius amb sous alts que busquen vies fora del sou per preservar el poder adquisitiu. Una via és el pagament en espècie o el pla d'accions, que permet diferir la seva tributació dos anys (el 2014 en què casualment acaba l'alça de Rajoy), però n'hi ha de més sofisticades. “Pagant el 43% de marginal bé, però si passa al 56% com a Catalunya i li cal més papereig per compensar-ho amb la retribució flexible, ara li surt a compte”, avisa Montesino. I cita el cas del directiu d'una multinacional: “Em va mostrar la nòmina i tenia un pla de compra d'accions i només canviant la xifra de columna la compensació neta era de 12.000 euros.” I rebla: “L'alça de l'IRPF és una sauna seguida d'una dutxa freda, està aguditzant l'enginy de tots i estimula la retribució creativa.”