ÀNGELS FOLCH
MEMBRE DEL SECRETARIAT DE L'ANC
“S'ha d'unir el poble, no els partits”
CONSENS · “Les formacions són una part, no són el tot. Segurament ens hem equivocat d'objectiu durant tres-cents anys” FITA · “Els camins per arribar a la independència són molts i no ens hem d'entossudir en una sola via”
Queda només un dia perquè l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constitueixi oficialment en el que s'espera que sigui una gran jornada reivindicativa al Sant Jordi. Haurà estat el resultat d'una feina intensa de desenes i desenes de voluntaris. Uns quants d'aquests formen part del secretariat, l'òrgan que ha anat dirigint les accions del 10-M.
Com es va involucrar en l'ANC?
L'Assemblea neix el dia de la consulta d'Arenys. Es troben una desena de persones que es coneixien de feia temps i que en l'època de la Transició ja havien lluitat pel país. Allà s'adonen que hi ha una llavor que ha de créixer i comencen a pensar què faran quan s'acabin les consultes. Creen un grup de Google i arriben a la quarantena de membres. Redacten uns documents fundacions i el full de ruta, i els treballen en xarxa. Després amplien el grup fins a 200 persones i aquí és quan jo hi entro. En aquesta fase continuem polint els textos i el projecte ja es comença a donar a conèixer a entitats sobiranistes i també a la coordinadora de les consultes, que hi donen el vistiplau.
El full de ruta estableix diverses etapes entre el 2012 i el 2013 per fer créixer el sobiranisme fins a arribar al 2014, que marca el punt culminant per a la independència.
Sí, però aquesta data és anecdòtica. Els camins per arribar a la independència són molts i alguns ara segurament ni tan sols ens passen pel cap. Per tant, no ens hem d'entossudir en una sola via, perquè llavors ens barallem per qui té o no raó. Quin serà el nostre camí? No ho sé. Però sí que havíem de marcar com hem de treballar cada dia. Potser l'hem d'anar canviant, perquè hem d'evolucionar en funció de la realitat política de cada moment.
Ara, per exemple, hi ha la qüestió del pacte fiscal sobre la taula.
En qualsevol episodi polític, ja sigui el pacte fiscal o un altre, si creiem que en lloc d'acostar-nos a la independència ens n'allunya ho haurem de denunciar.
L'Assemblea busca la unitat independentista. La gran majoria d'aquests moviments de consens han fracassat.
Demanar la unitat dels partits polítics és un error, és una cosa antinatural. Les formacions són una part, no són el tot. Segurament ens hem equivocat d'objectiu durant tres-cents anys. El que hem de buscar és la unitat del poble, que som tots, i no la dels partits perquè vagin plegats a les eleccions. Qui entri a l'ANC només ha de tenir clara una cosa: que vol un estat propi. No demanem res més. Aquí no volem fer política electoral.
Temen, però, que els partits vulguin capitalitzar l'esforç de l'ANC?
Les bases perquè això no passi estan posades. Cap de nosaltres vol fer carrera ni busquem quota. No substituïm els partits, els volem empènyer.
Demà volen mobilitzar entre 7.000 i 8.000 independentistes al Sant Jordi. Un repte que al començament podia semblar agosarat.
Des del principi aquesta era la idea. Els que ens vam apuntar al secretariat sabíem que ens havíem d'arremangar. Estàvem convençuts que ens en sortiríem, i si no haguéssim estat prou gent per al Sant Jordi hauríem agafat un espai més petit. Però al final hem reunit molts inscrits.