La Jenifer, a 10 milles

Amb un ritme més accelerat que en edicions anteriors (els guardons honorífics es van repartir ja fa uns quants dies i en els apartats de jazz i clàssica es va optar per liquidar directament els discursos), els premis Enderrock van viure ahir a la Sala Apolo de Barcelona l'onzena edició. El moment, a ningú se li escapa, és complicat, però com va dir Lluís Gendrau, director del Grup Enderrock, “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí” i no és ara moment de “malbaratar el que ens ha costat tants anys construir”. Entre els que es col·locaran l'estatueta amb la lletra E al menjador de casa hi ha, és clar, Manel, reconeguts per crítica i públic, entre d'altres honors, com els autors del millor disc pop-rock del 2011. “El dia 15 farà un any que vam treure el disc [10 milles per veure una bona armadura] i si tots els anys són la meitat de bons del que ha estat aquest, Manel serem molt feliços”, va dir Martí Maymó en recollir, acompanyat de Guillem Gisbert, el premi. També van pujar a l'escenari uns quants grups que difícilment oblidaran el que han viscut aquest 2011, com ara La Iaia, premi de la crítica al grup revelació, i Els Catarres, que animats pels seus pares entre el públic van rebre el premi a la millor lletra de cançó del 2011 per Jenifer. Els d'Aiguafreda, que van presentar la formació ampliada a dos vents i percussió que els acompanyarà en la gira d'enguany, van cantar poc després la famosa cançó del que és més català que els galets de Nadal i s'enamora d'una choni de Castefa. Uns minuts abans, però, se'ls havia anticipat el Jonathan Richman del Montseny, Joan Colomo, que abans de rebre el premi de la crítica al millor disc de cançó d'autor del 2011, va cantar l'enganxifosa Màgic i va versionar uns quants versos de l'exitàs dels Catarres.

Més moments i més impressions: Cesk Freixas va exaltar el fervor més patriòtic i Obrint Pas va dedicar el premi a millor grup de l'any segons el públic als que “aquests dies esteu als carrers lluitant contra les retallades”. Gerardo Sanz, mànager d'Antònia Font, va haver de recollir el premi dels mallorquins (millor artista de l'any, segons la crítica) perquè dos membres del grup han estat pares fa poques hores. La Pegatina van rebre el premi al millor directe, però hi ha un altre grup, Txarango, que va actuar al final de la vetllada, que puja fort i amenaça el seu regnat. David Carabén (Mishima) i Els Amics de les Arts van pujar a entregar premis amb la certesa per part de tothom que l'any vinent en recolliran uns quants. I en el moment de l'obituari, tant made in Hollywood, aplaudiments per Ia Clua, Enric Barbat i Tàpies. Els premis Enderrock, però, continuen vius. Ben vius.