Opinió

ELS FILS D'ARIADNA

Un sostre molt baix

Cal redefinir el marc social que no és refractari al català
i construir l'únic espai democràtic possible

Arran de la denúncia presentada per modificar tot el sistema escolar de Catalunya amb relació a la preponderància del català com a llengua vehicular, s'ha posat molta insistència en el fet que eren només tres les famílies demandants que reclamaven aquest canvi de model. Es tracta d'un èmfasi contraproduent perquè, com apuntava Josep M. Fonalleras en aquest diari, demà mateix les famílies demandants poden ser moltes més: tres-centes o tres mil. Vaja, de fet, és previsible que, convenientment induïdes, n'hi haurà moltes més.

És indiscutible que qualsevol cohesió social i possibilitat de futur passa per tancar el tema de la llengua catalana, secularment en escac i mat per un estat que, diguem-ho de manera precisa, vol anihilar tot allò que no sigui castellà. En aquest sentit, a Catalunya cal ser conscients que el nostre idioma s'ha mantingut gràcies a la voluntat dels catalanoparlants que l'han continuat usant, gràcies als castellanoparlants que l'han adoptat com a primer idioma o com a idioma secundari, i gràcies a tots aquells ciutadans que no s'hi han mostrat refractaris. Ha arribat l'hora de fer passos concloents. En primer lloc, cal redefinir el marc social que no és refractari a l'idioma català. I a partir d'aquí construir l'únic espai democràtic possible, constituït per aquella part de la ciutadania que té sentit de l'alteritat, que vol participar d'una llengua i que, per tant, vol constituir un veritable marc de convivència. Entremig d'aquest procés el catalanisme tampoc podrà anar amb el lliri a la mà i creure que tot està per fer i que tot és possible. Perquè no és veritat. Hi ha molts ciutadans de Catalunya que, gràcies a les prerrogatives del dret de conquesta i a la poca fortalesa moral de tants polítics catalanistes incapaços de denunciar la xenofòbia, han dissimulat i continuen dissimulant com a opció política allò que no és res més que una manca absoluta de tarannà democràtic. Sentir com Consuelo Santos, una de les demandants, parla en nom de la comunidad castellanohablante o relaciona la immersió lingüística amb la segregació racial als EUA de principis del XX ens dóna una mesura precisa del nostre sostre democràtic, tan baix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.