L'FMI alerta que viure molts anys té un cost insuportable
La institució monetària aconsella augmentar l'edat de jubilació en funció de la millora de l'esperança de vida per evitar despeses multimilionàries
Recomana retallar les prestacions futures i transferir els riscos als mercats
Els països haurien d'incrementar l'edat de jubilació de manera automàtica d'acord amb l'augment de la longevitat dels seus ciutadans. Aquesta és la recepta que recomana el Fons Monetari Internacional (FMI) després de presentar l'informe titulat L'impacte financer del risc de longevitat. Però com que, segons l'estudi, amb aquesta mesura no n'hi haurà prou, la institució també diu que s'hauran de retallar les prestacions públiques futures per evitar costos multimilionaris addicionals.
“El risc lligat a la longevitat és un tema que exigeix més atenció i ha estat subestimat [...]. Una reforma essencial és permetre que l'edat de jubilació augmenti al mateix temps que la longevitat esperada.” És a dir, proposa treballar més anys i cobrar menys de pensió per evitar situacions de penúria a les economies nacionals.
Erik Oppers, coordinador de l'estudi, va destacar que les mesures eficaces de control d'aquestes despeses triguen anys a donar fruit, per la qual cosa creu que és important actuar amb antelació per evitar costos addicionals de “desenes de milers de milions de dòlars” (o euros). Segons l'estudi, si la mitjana de vida augmentés el 2050 tres anys més del que avui es preveu, els costos d'envelliment s'incrementarien un 50%.
Oppers va reconèixer, a més, les “dificultats polítiques” que implica per a qualsevol govern augmentar l'edat de jubilació, però també han trobat la solució: “Aplicar una regla automàtica que faci l'ajustament” a mesura que augmenti l'esperança de vida. Alhora, i per “neutralitzar” els efectes financers del risc de longevitat, també s'haurien d'incrementar “les contribucions als plans de jubilació i retallar les prestacions futures”.
L'FMI creu que seria apropiat que els Estats “comparteixin el risc amb els responsables dels plans de pensions del sector privat i promoguin el creixement de mercats per transferir els riscos”.
LA XIFRA
El pagament en efectiu no pot superar els 2.500 euros
L'amnistia fiscal per repatriar o fer aflorar rendes evadides conviurà amb un nou pla antifrau del qual el president espanyol, Mariano Rajoy, en va avançar ahir la mesura estrella: la limitació a prohibició de pagar en efectiu en operacions de més de 2.500 euros quan hi participin empresaris i professionals. Si l'amnistia als defraudadors recull una simple penalització del 10% sobre la quantitat destapada, la multa per superar el límit de 2.500 euros en metàl·lic serà del 25% de l'import.
El Ministeri d'Hisenda ja havia anticipat la voluntat de controlar els pagaments en efectiu, però inicialment havia sondejat fixar el tall en 1.000 euros, com ha fet recentment Itàlia. Finalment, la normativa queda a mig camí entre la italiana i la de França, que ha taxat el límit en metàl·lic en 3.000 euros.
La mesura vol combatre l'economia submergida –que està al voltant del 25% del PIB– i impedir a empresaris i autònoms l'ús de factures falses, però també obrir un canal d'informació perquè el que abans es pagava sense rastre ara passi per xecs i transferències bancàries. El pla antifrau, que serà aprovat demà al Consell de Ministres, pretén recaptar 8.171 milions.
L'anunci de Rajoy era la resposta que va donar en la sessió de control al Congrés a Cayo Lara (IU), que avisava que “l'amnistia permet que ens segueixin robant a tots amb impunitat”. Rajoy va defensar el perdó als defraudadors per la “dificilíssima” situació que viu l'economia.