Les taxes universitàries augmentaran fins a un 66%

Els estudiants que es matriculin a la universitat hauran de pagar, a partir del curs vinent, fins a un màxim d'un 66% més del que es pagava fins ara, segons va confirmar ahir el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, als representants de les comunitats autònomes de tot l'Estat. Així, segons va explicar la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, cada alumne haurà de pagar, de mitjana, 540 euros més per la matrícula, un percentatge que anirà augmentant si s'ha de matricular un altre cop en la mateixa assignatura. L'increment del preu dels màsters que no serveixin per habilitar per fer una feina determinada serà d'un màxim del 50%.

Amb aquest augment, el govern estatal pretén contribuir a estalviar els 3.000 milions d'euros que l'Estat s'ha proposat retallar en educació i acostar l'aportació econòmica que fa cada alumne al cost real dels estudis. Actualment, els estudiants sufraguen, de mitjana, un 15% de la seva carrera i el 85% restant és a càrrec de l'administració, en el cas de Catalunya, la Generalitat. D'ara endavant, el govern espanyol vol que els universitaris paguin entre un 15% i un 25% dels estudis en funció del que decideixi cada autonomia.

La proposta del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, coincideix amb els plantejaments de la Generalitat de Catalunya, que havia demanat que s'incrementés l'esforç econòmic dels alumnes. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va condicionar, però, l'augment a un increment del fons de beques que permeti passar d'un 20% d'alumnes becats a un 30%.

El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat), però, va rebutjar la pujada de les taxes i va alertar que “els brutals augments de preus posen en risc els estudis de joves amb pocs recursos que no gaudeixen de beques”. El Ceucat considera que apujar preus “no és una bona estratègia” i advoca per “invertir en la innovació i en els futurs professionals i emprenedors”.

Gomendio va explicar que el govern estatal també està estudiant mesures legals perquè les comunitats puguin controlar tant el dèficit de les universitats i el seu equilibri pressupostari com l'oferta d'ocupació pública. La número dos del ministeri va voler deixar clar que la decisió última sobre aquestes mesures la prendran les comunitats autònomes, que escolliran entre el ventall de possibilitats que els oferirà l'Estat.

Aquestes mesures, juntament amb les aprovades dilluns en matèria d'educació no universitària, les aprovarà, previsiblement avui, el Consell de Ministres mitjançant un reial decret.