cultura

De l'aigua i del vent

Ignasi Esteve i Mercè Ibarz uneixen pintura i escultura de fil a ‘Provinences', el nou duet proposat per la Fundació Valvi a Girona

Els dos artistes es remeten a un estat primigeni amb símbols d'immersió i lleugeresa

A la base del refinament de l'espècie humana hi figuren habilitats indiscutiblement ancestrals com ara encendre el foc i treure punxa a les pedres, però al seu costat haurien de figurar-hi en lloc preeminent les primeres ditades rituals a les parets de les coves i les arrels trenades dels primitius ginys de pesca. Ignasi Esteve (Girona, 1963) i Mercè Ibarz (Girona, 1953) no semblen fer altra cosa que remetre's a aquelles formes de vida fundacional a Provinences, l'exposició que presenten a partir de demà a la Fundació Valvi de Girona dins el cicle Duets, que posa en diàleg l'obra de dos artistes sense punts de contacte aparents. De fet, poca similitud formal hi ha entre les pintures de grans dimensions d'Ignasi Esteve, tres grans plafons articulats i pintats per les dues cares a la manera d'enormes paravents que xisclen de color, i les peces de delicada orfebreria teixida de Mercè Ibarz que evoquen moviments subtils, coloracions tènues, vides minúscules. Però en el muntatge de Provinences col·laboren amb tota naturalitat per donar-se sentit l'una a l'altra amb una comuna referència a un espai original de creació del món. De fet, Provinences, com explica l'escriptor i musicòleg Josep Pujol i Coll en la presentació del catàleg, assenyala més una direcció que un punt de partida, més un lloc que no pas el temps, i aquest lloc sembla apuntar al cor d'Àfrica, la terra d'on provenen el foc i les arrels, i també els amics Bamba, Mohamed, Ousman, Alassan i Ibrahim, que Ignasi Esteve ha pintat submergits a la piscina, evocant juganerament, tràgicament, el naufragi del rai de la Medusa, de Géricault, que s'emmiralla també en les pasteres amb què molts d'ells van arribar en condicions penoses a Europa, i que reneix en les joies pensades per pentinar l'aire de Mercè Ibarz, amb les seves rudimentàries formes de larva o crustaci, d'onada o vent teixits amb fil de coure, posidònia o lli. L'exposició, que s'inaugura demà (20 h) amb un recital del pianista Quim Solà i l'actriu Cristina Cervià, es complementa amb un plec de gravats amb poemes de Josep Pujol estampats al taller de Sebi Subirós.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.