Els alcaldes gironins no veuen cap horitzó en les mesures
Consideren que reduir ara el nombre de regidors seria contraproduent i no serviria per estalviar gaire res
Ningú veu clar tampoc que cedir competències a la Diputació sigui bona idea
Sense cap horitzó, així veuen el futur immediat els alcaldes consultats per aquest diari després de conèixer les mesures anunciades ahir pel president del govern espanyol. El món municipal gironí ha reaccionat unànimement al discurs que Mariano Rajoy va pronunciar al Congrés de Diputats: la decisió de reduir el nombre de regidors i la possibilitat que això obri també la porta a la supressió d'ajuntaments és un atac frontal a l'autonomia municipal i els aboca a una situació d'incertesa i precarietat que, a més, no servirà per obtenir estalvis significatius. La frase que més bé resumeix la commoció municipalista és la de l'alcalde de Palafrugell, el socialista Juli Fernández: “Aquestes mesures no suposen cap horitzó clar per sortir de la crisi. És un dia trist per a Catalunya.”
Poc elegant
La primera preocupació generada per l'anunci de Rajoy es refereix al calendari per aplicar les mesures, especialment pel que fa a la reducció del nombre de regidors. Els alcaldes consideren que fer-ho a mig mandat alteraria la composició dels consistoris i, per tant, la voluntat popular expressada a les urnes. En aquest sentit, algunes veus parlen clarament d'inconstitucionalitat. La mateixa indignació ha provocat la perspectiva de pèrdua de competències. Els afectats consideren molt difícil que la Diputació pugui absorbir alguns serveis que ara generen els municipis i temen que a la pràctica el que es pretengui en realitat sigui una manera poc elegant d'eliminar-los. “Les diputacions poden fer una feina positiva a un àmbit més global,” afirma l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, “però no em vull ni imaginar què passarà un dissabte a la tarda si tenim un problema a la població i l'han de venir a resoldre des de Girona”. Altres alcaldes, com el de Girona, el convergent Carles Puigdemont, ja plantegen la necessitat de plantar cara i passar a l'acció. “És molt greu l'intent de passar per alt les competències del Parlament i la Generalitat i espero que es posin les barreres corresponents per defensar el mapa local de Catalunya.” L'alcalde de Llagostera, el també convergent Fermí Santamaria, troba que “és més fàcil ser ministre que regidor” i fa notar la contradicció que representa que fa quatre dies es digués que les diputacions havien de desaparèixer i ara es vulguin reforçar. “Rajoy ha demostrat un total desconeixement del municipalisme. No sobren regidors, sobren ministres”, conclou Santamaria. L'alcalde blanenc, el socialista Josep Marigó, assenyala directament el Senat espanyol i proposa retallar-lo de dalt a baix. “Segur que hi hauria una reducció de diners que superaria amb escreix la proposta populista de suprimir ajuntaments”, diu Marigó. Per l'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), l'agregació de municipis seria assumible si el govern espanyol donés exemple. Tancar ministeris superflus i reformar el Senat també serien, al seu parer, mesures raonables.
Mancomunar, sí
La reacció dels alcaldes era previsible tenint en compte la que havia provocat l'anomenat Informe Roca, que l'any 2000 apostava per un mapa amb menys ajuntaments, concretament sense els que no superessin els 250 habitants. Aquesta perspectiva ha inquietat sempre les poblacions més petites, que estarien disposades a mancomunar serveis però que s'oposen a la fusió perquè consideren que atemptaria contra la seva identitat i que, a més, no està demostrat que servís per estalviar gaire res. Per damunt de tot, les alcaldies gironines mostraven ahir un rebuig unànime no ja a la destralada municipal que signifiquen les mesures de Rajoy sinó al nou desafiament que representen per al govern de Catalunya.