El jutge sospita que Millet va desviar 3,2 milions a CDC
El magistrat requereix a la formació política que aporti una fiança al jutjat per la responsabilitat civil
Els diners tenien l'origen en el pagament de comissions de Ferrovial per obra adjudicada
Entregues “opaques de diners”, “desviament de fons” i donacions. Aquestes són les tres vies de finançament a través de les quals Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) hauria rebut fins a 3,2 milions d'euros provinents del Palau de la Música, segons conclou de forma indiciària el jutge que investiga el cas de l'espoli, Josep Maria Pijuan. El magistrat va fer pública ahir una resolució en què declara CDC responsable civil a títol lucratiu i insta el partit a presentar al jutjat una fiança per 3,2 milions d'euros. En cas de no complir el tràmit el jutge ordenaria un embargament.
L'escrit judicial respon a una petició del fiscal, Emili Sánchez Ulled, que demanava que la fiança es fixés en quasi quatre milions d'euros, ja que hi comptava també els 630.655 euros que a través de diversos convenis el Palau de la Música va pagar a la fundació Catdem, vinculada al partit que presideix Artur Mas. En l'escrit d'ahir el magistrat no hi té en compte aquesta quantitat.
Torrent i Osàcar
El jutge considera que una part dels diners desviats van ser pagats per l'Orfeó Català als extresorers de CDC Carles Torrent –mort el 2005– i Daniel Osàcar. Aquest últim, imputat en la causa, va deixar el càrrec a finals del 2010, poc després de la victòria electoral d'Artur Mas. L'altra via de finançament irregular tindria com a origen la Fundació del Palau, que hauria pagat unes quantitats elevadíssimes a un entramat d'empreses que haurien simulat haver treballat per a Fèlix Millet, i aquestes, després, haurien desviat quasi un milió d'euros a CDC.
Aquest entramat de finançament irregular funcionava en forma de triangle i en un dels vèrtexs hi hauria l'empresa Ferrovial, origen de tot aquest moviment dinerari. El magistrat creu que “hi ha indicis” que aquesta empresa hauria fet córrer comissions il·legals fins a CDC, a través del Palau de la Música, com a recompensa a l'adjudicació de quatre obres públiques. D'aquestes, una hauria estat adjudicada per l'Ajuntament de Sant Cugat quan n'era alcalde el conseller Lluís Recoder, i les altres dues per l'empresa GISA, quan Felip Puig era conseller d'Obres Públiques.
CDC va respondre ahir mateix a la resolució judicial anunciant que pagarà la fiança i que hi presentarà un recurs. Aquest moviment no va evitar, però, que l'oposició en bloc carregués contra Artur Mas exigint-li “urgentment” i de “forma immediata” explicacions, segons va subratllar el portaveu del PSC, Jaume Collboni, i el del PP, Enric Millo. Des d'ERC, el diputat Pere Bosch va apuntar que s'ha passat dels “indicis a les proves concloents”, i en termes similars es va expressar Dolors Camats (ICV): “L'indici de lucre és més que un indici.” Des de CDC, Josep Rull va insistir: “CDC no s'ha lucrat del Palau.”
Acord entre el Palau i Colom, avui
Àngel Colom i la nova direcció del Palau de la Música signaran avui un document en funció del qual l'actual responsable d'immigració de CDC es compromet a retornar a la institució cultural els 72.000 euros que l'any 2000 va cobrar a través de Fèlix Millet. Colom i el Palau feia temps que negociaven la manera de fer efectiu el retorn dels diners i, finalment, s'ha acordat fer-ho en terminis i posar-ho per escrit en un document que “està previst que se signi demà –avui per al lector–”, segons van explicar fonts de la institució a aquest diari. Al seu dia Colom va destinar els diners que Fèlix Millet li havia entregat en un taló a saldar els deutes que havia deixat el Partit per la Independència (PI), que va formar a la dècada dels noranta amb Pilar Rahola quan van abandonar ERC. El sistema de tornar els diners amb diversos pagaments a termini és el mateix que al seu dia van acordar la fundació Catdem, vinculada a CDC, i el Palau per tal que la primera retornés els diners que va rebre de Fèlix Millet a través de convenis. Àngel Colom no ha volgut revelar mai la identitat concreta de la persona o persones que el van adreçar a Millet quan buscava aquests diners, i sempre
ha dit que va ser un empresari amic qui li va facilitar el contacte.