I l'endemà, què?

Més que de l'Onze de Setembre volia reflexionar sobre una altre diada, la que comença avui. Perquè l'endemà, tot i que alguns pensin que amb la foto del dia Onze ja n'hi ha prou, encara continuarem sent un poble doblement maltractat per l'ocupació dels estats imperialistes espanyol i francès i pel sistema capitalista que escanya el poble treballador català. Un sistema que gaudeix del vistiplau dels estats ocupants i els governs regionals als parlaments dels Països Catalans. Malauradament, avui encara quedaran moltes lluites pendents arreu, en l'àmbit social, laboral, mediambiental, cultural, antipatriarcal, etc. Ja fa dècades que l'esquerra independentista pren els carrers de les ciutats del país per la Diada (i no només a Barcelona) amb mobilitzacions netament independentistes, reivindicant alhora la independència i un canvi social profund que ens faci més lliures com a persones. Però no només per l'Onze de Setembre, sinó també pel 25 d'abril i el 9 d'octubre a València; el 7 de novembre a Perpinyà; el 31 de desembre a ciutat de Mallorca; el 8 de març i el Primer de Maig arreu del país, i al costat dels treballadors i treballadores quan es convoca vaga general, entre altres. Tots aquests dies sortim i sortirem al carrer per continuar reivindicant els drets socials i el dret a la independència dels Països Catalans. La lluita per la llibertat no es limita a la foto del dia Onze a Barcelona. Tinguem-ho clar, perquè avui, 12 de setembre, no tindrem cap convocatòria “històrica “ a la vista, però sí molta feina a fer encara. Per això, més enllà de polèmiques al voltant de la diada, a la CUP ens manifestem com hem fet sempre, no només l'Onze de Setembre sinó cada dia i en tots els àmbits, amb tota normalitat i amb el ple convenciment per la independència dels Països Catalans i el socialisme. Així de simple.