Editorial

Aprendre la lliçó britànica

El primer ministre escocès, Alex Salmond, i el seu homòleg britànic, David Cameron, està previst que segellin avui l'acord històric per fer possible que els escocesos puguin decidir si es queden al Regne Unit o es constitueixen en estat sobirà. Un procés que s'està portant per ambdues bandes des d'una profunda discrepància però amb un impecable procediment democràtic. Ni els escocesos han guanyat res, ni els britànics estan disposats a posar-ho fàcil, però de moment la capacitat de resposta a la voluntat del poble per part de Londres ha anat molt més enllà que en altres capitals d'estat on s'estan posant sobre la taula processos similars.

És inevitable fer paral·lelismes entre el cas escocès i el català. Seria un error identificar les reivindicacions d'uns i altres, perquè no són comparables més enllà del plantejament independentista. Però és absolutament pertinent contrastar les actituds dels estats britànic i espanyol. El primer, exemple de respecte per la democràcia i la sobirania popular. El segon, paradigma de la prepotència, el menyspreu a la diferència i l'esclerosi legalista sense arguments.

Escòcia comença avui un camí que no tan sols no es preveu fàcil sinó que, ara per ara, sembla encaminat a una derrota de l'independentisme. Però a diferència dels catalans, ja han obtingut una victòria, que comparteixen amb tots els britànics. La del respecte i el reconeixement de la plurinacionalitat. Mentrestant, a Madrid es continua apostant per l'uniformisme, l'amenaça, el tot o res i la ceguesa que no veu que la història no és dels que s'enroquen sinó dels que s'adapten als nous temps i exigències.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.