Almunia diu que el Regne Unit ha donat una “lliçó de democràcia” a l'Estat espanyol
El vicepresident espanyol de la CE diu que “no és honest” dir de manera “taxativa” que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea si fos independent
Recorda, però, que si un territori vol adherir-se a la UE necessita la “unanimitat dels membres”
El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, considera que el Regne Unit ha donat “una lliçó de democràcia” a l'Estat espanyol amb l'acord que David Cameron i Alex Salmond van signar per pactar el referèndum d'Escòcia. En el marc del cicle de Diàlegs organitzats per la Fundació Ernest Lluch aquest dilluns al vespre, l'eurocomissari socialista ha dit també que “no és honest” dir de manera “taxativa” que Catalunya quedaria fora de la UE si assolís la independència i ha recordat que “ciutadans europeus som tots, i un cop ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà”. L'eurodiputat ha assenyalat que “la qüestió no és de blanc o negre” i té molts matisos.
Ara bé, el vicepresident de l'executiu comunitari creu que, si la secessió no es fa sobre un “acord” basat en el “diàleg” entre les dues parts, seria “lògic” que l'Estat espanyol “digués, miri: Jo segueixo sent l'estat membre de la Unió Europea; la resta, a esperar”. Almunia ha recordat que, en cas que Catalunya acabés sortint de la UE en una primera fase, la seva adhesió en segona fase requeriria la “unanimitat dels membres”. “És una qüestió extremadament difícil amb un risc terrible”, hi ha afegit.
El vicepresident comunitari ha exposat: “Quan es llança un debat com el que hi ha a Catalunya, a Flandes o Escòcia, s'ha de fer amb tots els elements sobre la taula, no es pot deixar res sota la taula. En aquest sentit, com tantes altres vegades, els britànics ens han donat una lliçó de democràcia. La situació és diferent, perquè no tenen una Constitució com la nostra, però han arribat a un acord i s'ha vist Cameron i Salmond donant-se la mà i pactant amb la pregunta, i es una pregunta inequívoca”.
El cas català, a debat a Europa
El primer pronunciament escrit de la Comissió Europea respecte al futur d'una Catalunya independent va ser el maig d'enguany, en resposta d'una iniciativa ciutadana europea presentada per Reagrupament que l'executiu comunitari finalment va rebutjar. La secretària general de la Comissió Europea, Catherine Day, va trametre un document oficial en què es deia que “en cas de secessió d'una part d'un Estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar dins de l'ordenament jurídic internacional”.
Una afirmació que va reiterar per escrit el propi president de la CE, José Manuel Durao Barroso, a finals d'agost, admetent per primera vegada que “en el cas hipotètic d'una secessió” catalana, “la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional”. Així responia Barroso l'eurodiputada italiana de la Lega Nord Mara Bizzoto, que li va demanar en una pregunta parlamentària que aclarís si, en cas d'independència, els catalans “perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures”. “La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional [és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE]”, va assegurar el conservador portuguès.
El passat 11 de setembre l'executiu comunitari va comentar per primera vegada obertament a la sala de premsa de Brussel·les la possibilitat d'una Catalunya independent i el seu encaix a la Unió. El portaveu comunitari Olivier Bailly va dir que si una regió d'un estat membre decidís independitzar-se, el nou territori “quedaria fora de la UE” i “hauria de tornar a negociar la seva adhesió”.
El dia següent, però, Bailly va rectificar i va dir que les paraules del dia anterior no es podien aplicar al cas català. Fonts de Brussel·les van reconèixer malestar i pressions de Madrid perquè no es posés sobre la taula la qüestió catalana. De fet, el propi Almunia va dir el 12 de setembre a la Cadena Ser que les declaracions del portaveu comunitari li semblaven “prematures”.
A finals de setembre, la també vicepresidenta de la CE Viviane Reding va assegurar en declaracions al Diaro de Sevilla que la llei internacional no diu enlloc que una Catalunya independent hauria de sortir de la UE. Les pressions de Madrid a la CE van fer rectificar l'eurocomissària, que va al·legar més tard que el periodista andalús que li va fer l'entrevista l'havia malinterpretada. Però el diari Newsnet Scotland va publicar l'àudio enregistrat de la conversa, en què s'escolta com Reding diu clarament que “la legislació internacional no diu res que s'assembli a això”, en referència a una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea.
La nova postura oficial de la CE és la que va exposar en roda de premsa el 15 d'octubre la portaveu comunitària Pia Ahrenkilde, que va dir que la Comissió Europea es posicionarà “sobre les conseqüències legals” de la independència de Catalunya si l'Estat espanyol ho demana i “en base a un escenari precís”. Tot i aquesta resposta de baix perfil, l'executiu comunitari ja s'havia pronunciat anteriorment sobre la qüestió catalana en la resposta parlamentària de Barroso de finals d'agost i en l'escrit de la secretària general de la Comissió Europea del maig.