“Als infants d'altes capacitats també se'ls ha de guiar”

Perquè només es refereix a una àrea de les altes capacitats intel·lectuals. Ens deixem de banda la precocitat i tota classe de talents: el matemàtic, el musical, el lingüístic. I també els creatius.

Una persona que té una capacitat intel·lectual superior a la mitjana en moltes àrees. I molt creativa.

Poc, i per diverses qüestions. La més important, que és una àrea força desconeguda per als mateixos professionals de l'educació.

Algunes universitats comencen a fer-ho, però anem endarrerits. Es forma en l'atenció als infants amb dificultats, però no en la dels d'altes capacitats, que també hi són. Aquí tenen molt a dir les universitats i el Departament d'Ensenyament.

Hi ha qui ho nega, directament. A més, hi ha vegades que aquests infants han desenvolupat alguna conducta diferent i això confon. D'altres s'hi impliquen (s'informen i es formen), però com que de vegades no tenen el suport de tota l'escola, es cansen; o quan l'infant passa de curs, el nou tutor adopta una altra actitud i tota la feina es dilueix.

No. Aquest infants també necessiten que els guiïn. El que passa és que moltes coses que s'expliquen ja les saben i l'aula se'ls fa petita.

S'avorreixen. I tenen conductes. D'un et diuen que sembla que estigui a la lluna de València. D'un altre que es mou per classe i interfereix, que és conductual. El de més enllà, que no para de preguntar, que és hiperactiu. Tot etiquetes. Ja són prou terribles les etiquetes perquè, a sobre, te les posin malament.

El creatiu, que utilitza el pensament divergent. No per ell, sinó perquè pateix totes les deficiències de la nostra educació, que, de creativitat, en té poca.

Davant problemes i situacions, donar una resposta atípica. Atípica per a nosaltres. No sempre són ben entesos; els diem que la resposta no té res a veure amb la pregunta. A mes d'atípica s'hauria de remarcar que donen múltiples respostes de tipus divergent.

Que es perden. El que fem a l'aula no omple la seva curiositat. Però hi ha més.

Hauríem de reflexionar sobre com estem educant. Eduquem per a la diversitat i en l'escola inclusiva o estem educant tothom per igual?

Seria bo. Hi ha escoles que demanen al nostre gabinet que faci formació del professorat, que és important, perquè el mestre tracta moltes hores amb les criatures. Com a mínim, ha de saber detectar.

Hi ha nenes que miren de no destacar a l'aula, perquè valoren molt el seu grup d'amigues i no volen perdre lligams. Desenvolupen els seus interessos fora de l'escola.

És una solució fàcil per a l'escola i en moltes ocasions molt bona per a l'infant d'altes capacitats, sempre que el seu desenvolupament emocional i social ho permeti. Però hi ha d'haver una preparació del professorat. Ara, jo penso que primer s'hauria de preguntar al nen i escoltar la seva opinió; potser no vol perdre contacte amb les seves amistats. També hi ha moltes actuacions per fer a dins de l'aula.

Programes d'enriquiment, adaptacions, agrupaments, treballar per projectes, ampliacions...

Sí, és més feina. Però és la nostra feina. Si un és mestre per vocació ho ha d'intentar.