judicial
El TSJC insta els jutges perquè facin via a enterrar cadàvers
Ordena exhumar-los de beneficència si la família no els reclama
Els forenses s'han queixat que l'acumulació de cossos als dipòsits crea despesa i problemes de salut pública
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una ordre a tots els jutjats d'instrucció de Catalunya en què els recorda que són l'òrgan competent per expedir llicències d'inhumació de cadàvers subjectes a procediments penals i que la llicència l'han d'emetre tant bon punt s'acabin les diligències d'autòpsia i identificació. El TSJC remarca que només en casos especials es pot dilatar el procés d'inhumació per qüestions de buscar la família del mort i que, en tot cas, ordenin l'enterrament pel sistema de beneficència. Aquesta ordre la va formular després que el director de l'Institut de Medecina Legal de Catalunya (IMLC) informés que l'acumulació de cadàvers als dipòsits suposa un problema de salut pública, ja que la refrigeració no n'impedeix del tot la putrefacció i genera una despesa desmesurada d'energia. També avisaven que hi podia haver risc d'infecció per als treballadors dels laboratoris corresponents. L'IMLC de Lleida va aportar dades sobre l'estada dels cossos al dipòsit: entre el 2010 i el 2011 hi van tenir 445 cadàvers. 418 hi van estar menys de 6 dies; 10 hi van estar entre 6 i 10 dies; 4, entre 11 i 15 dies; 4, entre 16 i 20 dies i 9, més de 20 dies. El director de l'IMLC de Girona, Narcís Bardalet, també va exposar el greu problema de sobreocupació de cossos de llarga estada al dipòsit. El cas més paradigmàtic el té l'IMLC de Girona, amb el cos de Manprit Kaur, assassinada el 24 de gener a Olot, que ja fa més de deu mesos que és al dipòsit. Tot i que després de la instrucció del TSJC la jutgessa d'Olot ja va donar un ultimàtum de tres dies als representants dels familiars perquè decidissin quin destí donaven al cos, el cadàver de Kaur continua al dipòsit. Els pares de la víctima, que viuen a l'Índia, i el seu marit, empresonat pel crim, es disputen la potestat de decidir sobre la inhumació del cos. El pare pretenia traslladar-lo a l'Índia (de fet, el marit també, abans que el detinguessin) i ara el marit, Ajit Singh, vol que se l'incineri aquí i que ell sigui excarcerat per ser a la cerimònia, amb el seu germà, Gurjeet Sing, també imputat per assassinat. I difícilment es produirà un acord entre els familiars ja que, entre d'altres, el marit vol evitar que s'enduguin el cos a l'Índia perquè l'evidència de la mort d'ella en la cultura sikh legitimaria els pares de la noia a revenjar-se dels pares d'ell, per una qüestió d'honor, ja que ell com a marit tenia l'obligació de vetllar per la seva seguretat. El dret de revenja que es podria exercir contra els pares d'Ajit Singh no va vinculat al fet que sigui sospitós del crim sinó per la seva inoperància en no haver-la protegit.
Tot i la instrucció del TSJC i les queixes del cap dels forenses, al dipòsit de Girona, que disposa de 9 neveres, també hi resten: el cadàver de Daniel Dovetto, trobat mort a Pont de Molins el 3 de setembre; el cos d'un home localitzat mort a Vidreres fa unes setmanes i que no està científicament identificat; i el nadó mort el 18 de desembre del 2011 a Blanes, en circumstàncies que encara s'estan estudiant. També va motivar la queixa de Bardalet la llarga estada del cos de Juan Pablo Torroija, l'argentí que es va penjar a les garjoles de la policia de Girona l'11 de juliol i que la família va decidir incinerar al mes passat.
Autòpsia transfronterera
Ja fa tres mesos que és al dipòsit el cos de Daniel Dovetto, el professor francès que va ser trobat mort arran de l'N-II a Pont de Molins i que, segons s'ha demostrat, va ser assassinat a casa seva, a Arzens. Tot i que els familiars de Dovetto han reclamat el cos per poder-lo enterrar, el fet que en la instrucció del cas hi hagin participat el jutjat de Figueres –que va obrir diligències a partir de la troballa del cos– i el jutjat francès –que finalment haurà d'instruir el cas– ha dificultat l'entrega del cos. Ho ha fet fins al punt que tot i que els forenses gironines van practicar l'autòpsia, que ja és a mans de l'autoritat judicial francesa, la setmana que ve forenses francesos es traslladaran a Girona per tal de fer més proves al cos (extracció de mostres de tota mena de teixits), que el protocol judicial francès exigeix i que aquí no es van practicar perquè no són necessàries ja que s'havia demostrat de manera evident que la mort va ser a causa de forts cops al cap.