Dret a «escuélher»

Sí al dret a decidir

Significa això que els aranesos estan en contra del procés d'autodeterminació català? Segons els signants d'aquella moció, no. Els dos principals partits aranesos –Convergència Democràtica Aranesa (CDA) i Unitat d'Aran (UA), el primer associat a CDC i el segon al PSC– veuen bé que el poble català pugui ser preguntat sobre el seu futur. Però no volen que l'Aran quedi diluït en el procés. Les dues forces araneses coincideixen a l'hora de dir que, els aranesos també hi han de poder dir la seva, sobre la seva relació amb Catalunya.

Però no coincideixen en la forma i el moment en què els aranesos haurien de fer-ho.

Carlos Barrera, Síndic d'Aran i president de CDA, és partidari que l'Aran acompanyi Catalunya en el seu procés d'autodeterminació i, cas que els catalans aconsegueixin tirar-lo endavant i constituir un nou estat dins la UE, negociar llavors quin és l'estatut especial que ha de tenir la Val d'Aran dins de la Constitució del nou Estat. «Quan es redacti la Constitució del nou estat», diu Barrera en una entrevista que reproduïm a les pàgines següents, serà el moment perquè els aranesos aixequin el dit i reclamin el reconeixement de la seva identitat històrica, cultural i nacional. Però sempre dins de Catalunya. Segons Barrera, és en aliança amb Catalunya que l'Aran ha pogut assolir l'autonomia i el desenvolupament i protecció de la cultura pròpia, i no pas amb Espanya, de qui recentment l'Aran ha rebut la sentència del Tribunal Constitucional que retalla la llei d'oficialitat de l'occità aranès que havia aprovat el Parlament català el 2010.

Per Unitat d'Aran, paral·lelament al dret dels catalans a decidir el seu futur i replantejar-se les relacions amb Espanya, també s'ha de reconèixer el de l'Aran. Francés Boya, líder d'UA, síndic d'Aran entre els anys 2007 i 2011 i actualment senador dins del grup socialista al Senat espanyol, «és molt legítim i molt respectable que Catalunya vulgui fer una consulta sobre el seu futur com a país». «Però això –hi afegeix–, a més d'un procés molt complex que va molt més enllà d'una simple pregunta ja que s'hi haurà de posar sobre la taula de quina manera, en quin marc legal i amb quin situació respecte d'Espanya i d'Europa, és un procés que també, en bona lògica, s'ha de fer extensible a l'Aran i el seu estatus polític.»

«Si obrim les possibilitats de consulta i ho replantegem tot, llavors tot és possible», diu Boya. Aquest tot inclou que l'Aran surti de Catalunya per quedar-se a Espanya, o amb els pobles occitans de l'Estat francès, o que opti per ser un miniestat a Europa? «Tenim moltes altres fronteres que amb Catalunya», respon el líder d'Unitat d'Aran, tot i que hi afegeix: «La dimensió de l'Aran, però, no dóna per a determinades opcions, i la lògica és que l'Aran continuï dins del marc de Catalunya, amb unes condicions i amb un reconeixement del seu estatus d'autogovern que respongui a la voluntat dels aranesos», explica Boya. «El que cal és aplicar el principi de democràcia, tant a Catalunya com a l'Aran, i no tindria sentit que s'apliqués en una realitat i en l'altra no.»

Algunes figures de la societat aranesa s'han manifestat obertament sobre la qüestió durant els últims mesos. Un d'ells és l'hoteler Juan Antonio Serrano, president de la federació d'hostaleria de Lleida. En una entrevista a El Punt Avui unes setmanes abans de les eleccions del 25-N, va assegurar que el poble aranès també hauria de ser consultat sobre el seu futur en cas que es faci una consulta d'autodeterminació a Catalunya.

El sistema de partits aranès és bipartidista. Els dos partits aranesistes, CDA i UA, copen les 13 cadires del Conselh Generau (un conseller és del Partit Renovador d'Arties, grup local que es va aliar en el mandat passat amb Unitat d'Aran), i els dos partits s'han repartit fins ara el govern aranès i la principal alcaldia, la de Vielha. A molta distància hi ha el tercer en discòrdia, el PP, que ha aconseguit fer d'àrbitre en l'Ajuntament de Vielha fins al punt d'aconseguir, fa dos mandats i durant un breu període de dos anys, l'alcaldia de Vielha tot i tenir tan sols un regidor, gràcies a un acord de govern amb CDA. El PP aranès també té unes característiques singulars: bona part dels seus dirigents provenen de l'antic aliat aranès d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), la UDA, que va ser absorbida el 2007 pel PP quan els democratacristians aranesos van trencar amb el partit de Josep Antoni Duran i Lleida. El PP, tot i el seu escàs paper institucional a l'Aran, ha aconseguit situar-se en aquestes darreres eleccions al Parlament com a segona força a la vall, superant UA per primera vegada. El moviment, però, no és diferent del que ha passat a la resta de la demarcació de Lleida, on el PP ha superat el PSC. Però a l'Aran, les eleccions centrades en el dret a decidir de Catalunya han suposat un retrocés important de CDA, que ha passat del 43,7% dels vots del 2010 al 31,1% el 2012, i una recuperació del PP que se situa per damunt del 20% dels sufragis. Ni ERC ni ICV ni Cs ni la CUP no tenen una presència rellevant a l'Aran, i no disposen de prou estructura local ni de grups aranesos afins. ERC va estudiar el 2008 la possibilitat de constituir una Esquerra Republicana Occitana que promovien alguns militants aranesos, però aquesta proposta no va reeixir.

Greuges aranesos

L'aranesisme polític, per tant, no s'oposa al dret a decidir de Catalunya però el reclama també per a la vall. I tot i que no defensa la separació de Catalunya, sí que presenta una llista de greuges o tensions amb Catalunya. «Per dir-ho suaument, de vegades hi ha una certa dificultat de comprensió des de les estructures administratives de Catalunya cap a l'Aran», explica Francés Boya. El líder d'UA cita la inclusió de la Val d'Aran dins la divisió territorial catalana com una altra comarca, el fet que no fos fins al 1990, al cap de deu anys d'autonomia catalana, que s'aprovés la llei d'Aran que donava llum verd a l'autogovern aranès, així com el retard, fins al 2010, de declarar-se oficial a Catalunya la llengua occitana en la seva varietat aranesa, l'aranès. Un altre exemple de falta de sensibilitat va ser, segons Boya, la proposta fallida de vegueries de l'últim govern tripartit, en què incloïa l'Aran com una comarca més dins la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

Persones inconscients

A CDA també asseguren que no tot són flors i violes, entre l'Aran i Catalunya. L'últim episodi ha estat la retallada pressupostària del 2012. El Conselh Generau es finança a través de l'aportació de la Generalitat per a l'exercici de les funcions que té transferides, i per al 2012 el Departament de Governació va retallar de 24 a 14,5 milions el pressupost anual de l'entitat. Les autoritats aranesa van aconseguir en una reunió in extremis que el Departament de Presidència hi fes una aportació extra de 6 milions, i que el pressupost final quedés en 20,5 milions. Però l'experiència ha demostrat, segons Carlos Barrera, que «encara hi ha, dins de l'administració de la Generalitat, persones amb un desconeixement absolut i inconscient del que significa l'autogovern aranès i l'existència d'una administració amb competències transferides».

Ara, els partits aranesos confien que durant la legislatura actual el Parlament català aprovi la nova llei d'Aran, que ha d'actualitzar la del 1990. Amb la unanimitat dels partits i dels ajuntaments aranesos, l'Aran ha enviat al Parlament una llei que augmenta les competències i, sobretot, les blinda i en blinda el finançament, ja que estableix una relació bilateral amb la Generalitat a través del Departament de Presidència, i no de Governació, com les altres entitat locals. Reclamen, en definitiva, un salt en el seu estatus territorials. «El que volem és una relació bilateral amb Catalunya», resumeix el síndic d'Aran.

Aquests greuges i demandes, però, no arriben fins al punt de generar un sentiment anticatalà a la vall. Almenys, això és el que expliquen els líders aranesos. Alguns comentaris polítics i periodístics espanyols ataquen el procés català atribuint al nacionalisme català posicions de menyspreu, d'imposició i de negació del dret a decidir de l'Aran, cosa que els mateixos líders aranesos neguen que sigui així. «No és cert això que de vegades diuen des de Madrid que Catalunya maltracta la Val d'Aran, ni tampoc no és cert en absolut el tòpic que de vegades es diu des de Catalunya segons el qual la Val d'Aran està plena d'espanyolistes que van en contra de Catalunya i del català», conclou Boya.