CiU perd suport a Barcelona, ERC s'enlaira i el PSC toca fons

Com tots els estudis demoscòpics, els seus resultats s'han d'agafar amb pinces. I més en aquest cas, en què conflueixen un conjunt d'elements potencialment distorsionadors. Fet aquest aclariment, el darrer baròmetre semestral elaborat per l'Ajuntament de Barcelona fa augurar un petit terratrèmol a escala política local en cas d'una imminent contesa electoral. CiU continuaria sent la primera força a la capital catalana, tot i experimentar un retrocés –del 19,3% en intenció de vot el juny del 2012 passaria ara al 14,4%–, ERC passaria a ser la segona força –10,6%– en detriment d'un PSC que, literalment, s'ensorra –4,7%– a una hipotètica quarta posició. De tots els resultats de l'enquesta, però, el més extravagant és el que fa referència al PP, ja que se li atorga un escarransit 1,7% de suport a les urnes. En les passades eleccions municipals, va obtenir un 9%. Els mateixos autors del baròmetre van atribuir ahir aquesta distorsió al cabalós vot ocult que tradicionalment tenen els populars. Pel que fa a ICV-EUiA, es confirma una certa tendència a l'alça respecte dels resultats de l'11 de maig del 2011, mentre que l'estudi també apunta per primer cop una possible entrada de la CUP al saló de plens –4,2%–, amb dos possibles regidors.

Un dels factors correctors clau del baròmetre és que hi ha fins un 34% de vot no aclarit, entre els indecisos i els que no responen. El PSC també va remarcar ahir, a través del seu portaveu i exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, Gabriel Colomé, que aquest treball va ser fet pocs dies després de les eleccions catalanes i en ple procés de gestació del pacte CiU-ERC. “El seu resultat és esbiaixat”, va concloure.

Independentment, però, d'aquesta càbala de prediccions electorals, l'enquesta si que revela una certa tendència a la baixa de la valoració de la gestió del govern de l'alcalde, Xavier Trias. Això es així, no tant perquè des de l'estiu de 2012 ha baixat en tres punts el nombre dels qui la consideren molt bona o bona –del 49% es passa al 46%–, sinó perquè s'ha incrementat en més de 6 punts –del 25,9 al 32,1%– el nombre dels qui l'avaluen com a dolenta o molt dolenta. El primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, ho va atribuir ahir al desgast inherent de governar en plena crisi.

La percepció que s'estén una boirosa ombra d'insatisfacció envers l'executiu convergent es reafirma en la valoració del seu alcalde, Xavier Trias, que manté l'aprovat dels barcelonins (5,1) però perd nota respecte d'anteriors prospeccions. No és l'únic. Alberto Fernández (PP), amb 2,9, l'ecosocialista Ricard Gomà (4,5) i el cap de files del PSC, Jordi Martí (4,1), també baixen en valoració, amb l'agreujant en aquests últims dos casos que el seu grau de desconeixement entre la població –60 i 70% respectivament– és notable. L'excepció a la regla és el cas de Jordi Portabella, d'ERC, l'únic que puja de puntuació en un moment, justament, en què s'especula amb el seu futur polític.