Desbandada europea
L'ecosocialista Raül Romeva plega, el PSC aparta els obiolistes amb Miquel Iceta i el PP dóna per políticament mort Aleix Vidal-Quadras
El convergent Ramon Tremosa encara no ha aclarit el seu futur
Renovació a fons dels eurodiputats catalans el 2014. L'ecosocialista Raül Romeva ha obert la veda, confirmant que no repetirà com a candidat d'ICV a les eleccions europees de l'any que ve, després de dues legislatures a Brussel·les. El PSC preveu enviar a l'eurocambra el veterà Miquel Iceta i apartar els obiolistes. ERC busca substitut per a Oriol Junqueras. I el PP ja no vol ni sentir a parlar d'Aleix Vidal-Quadras, que podria intentar presentar-se amb un altre partit. Ni tan sols no és clar que Ramon Tremosa torni a ser el cap de llista de CiU. Només el democratacristià Salvador Sedó i el popular Santiago Fisas tindrien garantit el seu escó fins al 2019.
Era un secret de domini públic: Romeva fa molts mesos que avisa el seu entorn que no repetirà, perquè “deu anys a l'eurocambra són suficients” i ja està cansat (i, de fet, enyorat). La setmana passada ho va fer oficial, en declaracions a El Singular Digital. “He defensat moltes vegades les rotacions, les limitacions de mandats” i “hi ha mesos que no passo per casa i això té un cost”, admet el santcugatenc, que intenta no fallar cap divendres als assajos castellers dels Gausacs. Criticat pels sectors més rojos d'ICV i sobretot per EUiA pel seu independentisme desacomplexat, Romeva es planteja fins i tot abandonar la política i tornar a la vida acadèmica. I a escriure, després d'haver-se estrenat com a novel·lista l'any passat amb Sayonara sushi.
Ponts entre els partits
Iniciativa perdrà el seu millor pont amb Convergència: Romeva s'ha fet un fart de signar esmenes i preguntes conjuntament amb Tremosa, avantposant quan cal l'eix nacional al social i superant l'acomplexament i el discurs fàcil i obsolet que fan no pocs dirigents del seu partit. L'esquerra centreeuropea i nòrdica s'entén sovint amb els liberals, perquè el dèficit públic excessiu d'avui són les privatitzacions de demà. Sense la sensibilitat de Romeva, ICV corre el risc de ser l'esquerra més antiquada d'Europa. Precisament ERC busca un perfil tan “generador de consensos” i transversal com el de Junqueras, que en poc més de tres anys ha passat de ser la tercera pota d'aquest tripartit de Brussel·les a cap de l'oposició. Els republicans podrien tornar a apostar per obrir-se a la societat civil amb un candidat “amb trajectòria en les relacions europees i internacionals” i que “hagi destacat i tingui èxit i certa rellevància en el seu àmbit professional”, avancen fonts del partit.
A Unió Democràtica no li fan cap gràcia aquestes amistats (Junqueras fins i tot va proposar que Tremosa i Romeva fossin consellers!). El democratacristià Sedó, home de confiança de Duran i Lleida, fa només un any que és eurodiputat i és molt probable que repeteixi, tot i que necessita que la coalició obtingui un bon resultat per ser reelegit. Les relacions amb el seu soci convergent no passen pel seu millor moment: Tremosa forma part del grup liberal i Sedó prefereix compartir escó amb els populars europeus. I aquestes divergències i topades, de moment de baixa intensitat, generen malestar al carrer Còrsega i són munició que el PP espanyol fa servir per desacreditar Catalunya. Tremosa és, amb Romeva, en el top ten dels eurodiputats més treballadors, i no només de l'Estat espanyol, sinó d'arreu dels 27. Del total dels 754 membres que té el Parlament Europeu, el convergent és el quart que més informes ha esmenat i el cinquè que més preguntes parlamentàries ha fet. I l'ecosocialista, el tercer amb més declaracions escrites i el quart amb més mocions de resolució signades. El compromís de Tremosa amb Artur Mas era només per a una legislatura i no se sap encara si repetirà.
Canvis al PSC i al PP
Tampoc al PSC i al PSOE no els agrada gens que l'eurodiputada Maria Badia hagi flirtejat amb aquest tripartit europeu. Ja l'han fet plegar com a número dos dels socialistes espanyols a l'eurocambra per haver denunciat les amenaces militars contra Catalunya. I l'any que ve Nicaragua i Ferraz evitaran nous incendis substituint-la per Iceta, que s'asseu al comitè federal del PSOE, amb Carme Chacón. Es dóna per fet que Raimon Obiols, que ja tindrà 73 anys, també caurà de la llista socialista.
La incògnita de Vidal-Quadras
Al PP ja donen Vidal-Quadras per “políticament mort”, però el seu entorn avisa que el catedràtic de física nuclear es podria buscar un altre partit o fins i tot formar-ne un de nou per mantenir l'escó. Fisas, molt més moderat i que té una “magnífica relació” amb Alícia Sánchez-Camacho, no hauria de tenir problemes per continuar a l'eurocambra. “Em faria il·lusió repetir perquè només fa una legislatura que sóc eurodiputat i en una segona aprofitaria la meva experiència i podria aspirar a formar part de comissions més interessants”, reconeix.
Catalunya només té set eurodiputats, però si fos un estat independent li'n tocarien més del doble: amb la mateixa població de set milions i mig d'habitants, Bulgària enviarà disset representants a Estrasburg, per exemple.