Fenomen
Les conseqüències psíquiques dels desnonaments
Les muntanyes russes dels desnonats
Un estudi revela que les persones que perden la casa pateixen estrès posttraumàtic com en els accidents de trànsit
Els bancs, l'administració i l'entorn econòmic agreugen el patiment dels damnificats
Els afectatspassen de l'alegria d'obtenir la hipoteca a la sorpresa, la frustració i l'abatiment
Els desnonaments s'han convertit en els darrers anys en un problema social de primer ordre, tant per la quantitat (només en l'últim trimestre de l'any passat n'hi va haver 4.732 a Catalunya) com per la consciència ciutadana i, més recentment, pel toc d'atenció del Tribunal de Luxemburg a la legislació espanyola. Per evitar que el fenomen quedi diluït en un marasme de xifres i lleis, Esade i la Fundació Innovació, Acció i Coneixement han posat el focus en els protagonistes del fenomen, els desnonats, amb un estudi sobre les emocions i els sentiments dels afectats que es va presentar ahir.
La conclusió més sorprenent del document és que els damnificats pels desnonaments pateixen un estrès posttraumàtic comparable al de les persones que han estat víctimes d'un accident de trànsit, i que l'experiència els canvia la manera de veure la vida. “Els afectats viuen com si haguessin pujat a unes muntanyes russes a les fosques. Van encadenant emocions i no saben què els vindrà després”, va explicar el director de l'estudi, Joan Ramis-Pujol.
El procés des que l'entitat bancària concedeix la hipoteca als futurs desnonats fins que els fa fora de casa comença, paradoxalment, amb l'alegria per l'obtenció del crèdit i passa per la sorpresa, la preocupació, l'ansietat i el patiment amb l'aparició dels primers problemes; el desesperament, la frustració i l'angoixa quan s'agreugen; la pena, la malenconia, el mal humor i l'odi en el moment del desnonament, i, finalment, l'abatiment del postdesnonament, que en alguns casos es transforma en un sentiment de tranquil·litat per haver acabat el procés. “Els desnonats pateixen un col·lapse, se'ls ensorra el món i no són capaços de sortir-se'n sols. Necessiten ajuda especialitzada”, assegura Ramis-Pujol. El problema és que quan reben aquest cop de mà és massa tard i, abans, han patit la “ineficàcia” del banc, la justícia, les diferents administracions públiques i les empreses de subministraments (electricitat, telèfon, etc.) i, sovint, de la mateixa família, sigui perquè no dóna l'ajuda esperada o pels retrets que fa a l'afectat. El pitjor, el banc. “Una mena de doctor Jekyll i Mr. Hyde, diu l'estudi: quan comencen els problemes per pagar, les facilitats es converteixen en exigències.”
A l'altra banda hi ha les entitats que ajuden: Càritas i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que no només els ofereixen assessorament legal i cobrir les necessitats bàsiques, sinó que els ajuden a “recuperar la persona” que eren.
El sistema –sosté l'estudi– fa aigües. D'una banda, per la situació del mercat, amb una posició abusiva de la banca i un entorn empresarial hostil. I, de l'altra, per la ineficàcia de l'administració, que no ho corregeix. En espera de les millores d'un canvi en la llei, “que no serà la panacea” –avisa Ramis-Pujol–, l'estudi proposa ajudar els afectats des dels primers estadis del procés i fer més “humà” l'entorn social. La clau de volta, però, és donar-los una feina estable.