Societat

XAVIER SANS

SECRETARI DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE CULTURA ALEMANYA

“Guardiola pot ser un gran ambaixador a Alemanya”

El desembre passat es va constituir, amb l'aixoplug de l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, l'Associació Catalana de Cultura Alemanya. El seu promotor és Xavier Sans, un agent forestal d'Arbeca (Garrigues) que ha viscut durant un temps a Alemanya i, de retorn a Catalunya, volia l'amistat i el coneixement mutu entre la cultura alemanya i la catalana amb l'organització trobades, conferències i debats.
Tenim més a veure amb el sentiment federal i austriacista alemany que amb el jacobinisme francès
Mala època per a un germanòfil al sud d'Europa, no troba?
Potser sí que hi ha mala fama. A Xipre culpen Alemanya d'això que els ha passat ara amb els bancs, durant les eleccions italianes algun polític alemany va dir que Berlusconi i algun altre eren uns pallassos, les polítiques d'austeritat per poder tornar el deute públic... són coses que no ajuden, és clar. No en tinc ni idea, si Alemanya ho fa bé o malament. Però és clar que el nostre deute és amb bancs francesos i alemanys, i en dos dies a Espanya van canviar la Constitució per donar-los garanties a ells, mentre que per als catalans no toquen ni una coma de la seva Constitució. Això és clar. Però segurament hi ha un motiu històric: per als alemanys, el control de la inflació és gairebé sagrat, després del que van patir entre guerres, quan tot el país es va arruïnar.
Ha de defensar Alemanya sovint?
Potser sí. Alemanya està ara més mal vista que abans. Però no ho puc afirmar amb rotunditat perquè tampoc no en parlo gaire: si en parlés superficialment, sí que em podria trobar gent que fa retrets. Però amb qui parlo més profundament, analitzant les coses i sense buscar un culpable únic, les coses es veuen amb més matisos.
Per què ha volgut crear una associació pro cultura alemanya?
Vaig passar un any a Alemanya. Vaig aprendre la llengua, vaig conèixer la cultura del país, la gent, la realitat dels països de parla alemanya, i quan vaig tornar a Catalunya vaig voler continuar-hi vinculat d'alguna manera. La meva sorpresa, però, va ser que no existia cap associació que em permetés mantenir aquest contacte. Hi ha organismes oficials com ara el Goethe Institut, o associacions de caràcter professional, molt concrets, filòlegs, traductors, entre d'altres. Però no un lloc de trobada més popular on prendre contacte amb el cinema, la llengua, la literatura, l'actualitat d'Alemanya i dels països de llengua alemanya.
Què vol dir?
Es tracta de fer un punt de trobada molt genèric, on es pugui des de practicar l'alemany fins a organitzar conferències per al públic general sobre Wagner o sobre els referèndums a Suïssa, per exemple. Vaig parlar amb l'exdirector de l'EOI de Lleida, Joan Ramon Zaballos, i ell ho va moure tot.
Catalunya ha tirat més cap al bàndol francòfon que germànic?
No li ho sabria dir. Sí que és veritat que França la tenim al costat, és molt poderosa, hi ha molts lligams. Però crec que els catalans connectem molt millor amb el sentiment federal que tenen a Alemanya, un model fet de la base cap a dalt, res a veure amb un model jacobí com és el francès. En definitiva, és un model de base austriacista enfront d'un de base jacobina. Amb això queda clar d'on estem més a prop, oi?
I la cultura de l'esforç, ara tan citada?
Jo diria que als alemanys ens hi podem equiparar molt, en treball i esforç. Per la meva experiència, ni ells són més treballadors, ni nosaltres més simpàtics o educats.
Coneixen Catalunya i l'entenen?
Jo només hi vaig viure un any. Però em vaig trobar una cosa clara: si tu els parles d'horitzons nacionals, viatges a Ítaca, fets singulars... això no ho entén ningú. Però si els dius que Catalunya és com Dinamarca, això ho entén tothom. I no vaig trobar antipatia de cap mena. El que està mal vist és la paraula nacionalisme. Ho associen a expansionisme, a voler dominar els altres. Però si dius, no, jo el que vull és ser un estat, i contribuir al benestar de totes les nacions del món, doncs sí.
Ara els enviem Guardiola a entrenar el Bayern de Munic.
Això és fantàstic! És un català universal, un patriota i, per suposat, un gran entrenador de futbol. És obert, i segur que connecta molt bé amb la cultura alemanya. Si tingués l'oportunitat de dir-li-ho, el convidaria a fer-se soci de l'associació. Pot ser un gran ambaixador de Catalunya a Alemanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.