No fan ous...
L'altre dia, com cada setmana, vaig anar a buscar ous a una casa de pagès de Santa Maria de Montbui. Fa uns dies, malauradament, la pagesa va morir. Hi tenia una curiosa relació i parlàvem molt sovint de les seves gallines, els conills i l'horta. M'encantava com s'estimava el seu món. Em deia: “Ara han nascut aquests pollets i els posaré en un lloc calent, i aquestes fulles de les cols i els enciams les donaré al bestiar.” El seu home també l'ajudava. No hi faltaven els dos gossets que l'acompanyaven a tot arreu. Però, ahir, la seva filla em va dir que les gallines gairebé no fan ous. Estem a la primavera i, per tant, aquest fet no és gens normal. Vaig pensar que potser a causa de l'absència de la seva cuidadora la posta havia baixat tant. Davant dels temps actuals de crisi material, que uns animals amb un cervell tan petit puguin mostrar aquest sentiments, em va impactar.
Vic