Llanos de Luna, ‘non grata' a Arenys de Munt
CiU, la CUP i ERC voten a favor d'una moció contra la delegada del Govern
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va ser declarada dijous en el ple d'Arenys de Munt persona non grata. La moció la van presentar conjuntament els dos grups de govern, CiU i la CUP i van obtenir el suport d'ERC. El PSC es va abstenir i l'únic regidor del PP hi va votar en contra. La moció recull el malestar del municipi després que des de l'organisme estatal s'hagin interposat dos contenciosos contra el consistori: per declarar-se territori lliure i sobirà i per negar-se a penjar la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament.
Judicialitzar
Segons es recull en el document, María de los Llanos de Luna “està judicialitzant les accions que, democràticament, estan duent a terme els consistoris catalans en representació dels seus ciutadans i ciutadanes com a expressió de la seva llibertat de pensament i d'acció”. A més, es considera que la delegada “subjuga elements simbòlics però amb una gran càrrega sentimental, com poden ser les banderes sota l'estendard del poder imperialista d'Espanya”, un fet que “pot suposar una humiliació per a molts ciutadans que se senten per sobre de tot catalans i no pas espanyols”. La moció aprovada a Arenys de Munt considera que en el marc del procés històric que viu el poble català “es posa de relleu la inutilitat del càrrec de delegat del govern espanyol a Catalunya, perquè aquest país no necessita que Espanya el tuteli i que li negui els seus drets fonamentals”. Des del govern local es retreu a la delegada que amb la seva actitud “posa més llenya al foc contra la convivència” i acaba demanant “respecte i reconeixement per la nació catalana, per la seva llengua, la seva cultura i els seus símbols”.
D'altra banda, i segons recull l'ACN, el jutge ha rebutjat, per arribar fora de temps, el recurs de l'Estat contra l'acord del ple d'Amposta per la independència. L'alcalde, Manel Ferré (CiU), ha recordat que cap dels acords, a favor de la convocatòria d'una consulta i la declaració en el preàmbul com a territori català, tenia efectes jurídics.“És del tot impugnable el ja famós dret a decidir i que la nació pugui fer una consulta per decidir què vol fer en el futur”, ha raonat.