Europa vigila Wert
La comissària d'Educació demanarà explicacions al ministre pels atacs a la immersió Front comú dels eurodiputats contra la llei del PP i la interlocutòria del TSJC
Els eurodiputats reclamen que Europa no es renti les mans en el tema
El ministre José Ignacio Wert haurà de respondre a Brussel·les pels seus atacs al model d'immersió lingüística de l'escola catalana. L'eurocomissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, es va comprometre ahir a demanar-li explicacions, després de la denúncia dels eurodiputats catalans. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG, en representació d'ERC) s'hi van entrevistar plegats per mostrar-li el seu rebuig a la llei orgànica per a la millora de la qualitat de l'educació i a la darrera interlocutòria del TSJC.
“Astorada” es va quedar l'eurocomissària xipriota en saber que la queixa de només 17 famílies amenaça la immersió lingüística en català, tan elogiada per Brussel·les, i que si un sol alumne ho demana la classe s'haurà de fer en castellà. Vassiliou va rebre els eurodiputats durant prop d'una hora en una sala de reunions de la planta vuitena del Berlaymont, seu de la Comissió Europea, i els va repreguntar fins a tres vegades si era cert el que sentia. “No li cap al cap” i “s'ha quedat una mica perplexa”, va assegurar la socialista Badia.
Vassiliou no renyarà públicament Wert ni li enviarà cap carta formal de queixa, però sí hi parlarà “per la via informal”, aprofitant una reunió de ministres europeus d'Educació a Brussel·les. La propera trobada, segons l'agenda del Consell Europeu, està prevista pel 16 de maig. La liberal xipriota s'ofereix a “parlar directament amb el ministre” per “conèixer de primera mà la situació” i “discutir què està passant”. Però ho farà discretament, per no irritar una diplomàcia espanyola que en els darrers mesos ha posat la UE en guàrdia contra la consulta independentista.
Mutisme absolut
En altres paraules, cap eurocomissari no es tornarà a trencar la cara en públic per Catalunya: a la darrera en fer-ho, la vicepresidenta luxemburguesa de la Comissió (i Creu de Sant Jordi), Viviane Reding, el ministeri espanyol d'Exteriors la va obligar a rectificar per haver admès que cap llei no preveu l'expulsió de la UE d'un estat català. Brussel·les no vol interferir en unes competències d'Ensenyament que corresponen al govern espanyol i els eurodiputats són conscients que Vassiliou “no pot sortir ara obertament a defensar l'ensenyament en català”, reconeix Badia.
Però alhora li reclamen que pressioni políticament el ministre del PP i “no se'n renti les mans”. Si ho fa “en un tema tan important com aquest després no es podrà queixar de la desafecció en les eleccions europees”, avisa Tremosa. L'eurodiputat convergent també va alertar Vassiliou del “precedent molt preocupant que crea a la UE que un sol estudiant pugui fer canviar la llengua de tota la classe” i de les “distorsions pressupostàries” que això pot provocar. L'ecosocialista Romeva es va felicitar que Vassiliou es mostrés “receptiva” i amb “voluntat d'ajudar en la mesura que pugui”.
El president, abans
El mateix president Artur Mas va reunir-se aquest dilluns amb Vassiliou, també a Brussel·les. I aquest front comú d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris confirma el seu missatge que el suport al model català d'immersió lingüística és transversal. Els eurodiputats catalans del PP, Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas, no van participar en l'entrevista, però sí el democratacristià Salvador Sedó, que forma part del seu mateix grup parlamentari, el Partit Popular Europeu.
La Comissió Europea no només avala el model d'immersió lingüística de l'escola catalana sinó que l'ha elogiat reiteradament i el 2007 l'informe d'un grup d'experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre'l a altres països de la UE com a “bona pràctica”. També el comitè d'Educació de l'Eurocambra s'ha mostrat en contra de separar els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants pel risc de fractura social. I l'exeurocomissari de Multilingüisme, Leonard Orban, va admetre, després de visitar Barcelona, que els castellanoparlants poden viure-hi amb “facilitat” perquè els catalans canvien a la seva llengua “sense ni tan sols adonar-se'n”.
LES FRASES
Pedagogia a l'Eurocambra
Precisament aquesta setmana, al Parlament Europeu s'exhibeix la mostra Catalan, a language of Europe, que presenta el català com “la novena llengua més utilitzada d'Europa”, amb “10 milions de parlants” i 1,4 milions adults que han après a parlar-la des del 1991. L'exposició, organitzada per Tremosa, destaca que “162 universitats d'arreu de món ensenyen català”: 25 universitats alemanyes, 24 dels Estats Units, 22 franceses, 21 britàniques i 13 italianes ofereixen classes de català, mentre que a la resta de l'Estat només es pot estudiar en 10 facultats. També informa que “el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món”, la “dinovena a Twitter”, “la vuitena més activa en blocs” o la “tretzena en articles a Viquipèdia”.
