La peruana

Es diu Lourdes Encina Manrique, és peruana, viu a Lima, té quaranta anys i parla un català perfecte. No dic que el parla com vostè i com jo perquè el parla millor. Aquests dies corre per aquí. Fa set anys, uns turistes catalans que va acollir a casa seva la van informar de l'idioma que desconeixia. Va buscar per Lima i va trobar el senyor Eduard Carbonell, un jubilat que el 1957 havia sortit de Canet de Mar, al Maresme, per muntar un negociet al Perú amb un amic. Ell, sense coneixements pedagògics però amb extensa cultura, li va ensenyar el català. El primer dia, les vocals obertes i tancades la van espantar, però va seguir endavant. Llegia l'Avui, llegia llibres i revistes i mirava molt TV3 per satèl·lit. Ara ho fa per internet. Em parla de l'Espartac Peran, d'en Xavi Coral i d'en Xavier Bosch com si fossin amics de tota la vida i comenta sèries actuals i d'altres de més antigues que jo ni recordo. En dos anys no hi havia text català, antic o modern, que se li resistís i llegia la traducció d'Antígona de Carles Riba com qui fulleja el diari. Entenia el senyor Carbonell i TV3 però no es decidia a articular paraules. El mestre Carbonell, com ella li diu, va haver de manifestar un cop de geni i el verb es va fer carn. No parla un català esquemàtic i d'anar tirant. Aquesta dona domina els pronoms, entén i ella mateixa usa les dites, frases fetes i segones intencions més recargolades, i de tant en tant se li escapa un hom perquè ja hem dit que s'ha nodrit de llibres. És un català que ha passat per corrector. Ho sap tot. Sap com són els de Lleida, sap el vent de l'Empordà, sap la importància de Poblet i coneix totes les nostres manies i inquietuds.

És la segona vegada que ve a Catalunya. L'altre dia va anar a veure Jordi Pujol –li diu “el president” com si no n'hi hagués d'altre ni a Lima ni enlloc– i s'hi va estar una hora. Després es va fer trobadissa amb Artur Mas dalt de Montserrat, on havia pujat el dia de la patrona. A través d'internet ha fet amics catalans que se la disputen per tenir-la a casa i acompanyar-la.

Ara, com que es diu Lourdes, està interessada per Occitània i per l'occità. És poc probable que la decandida Occitània ens la prengui, però, per si de cas, jo del president, del “president” que sigui, la nomenaria ara mateix ambaixadora al Perú i ambaixadora on fos.