El PSOE colla Navarro per deslligar-lo de la consulta
El PSC demana que el govern oblidi les “estructures d'estat” per unir-se al pacte pel dret a decidir
CiU, ERC i ICV mantenen el rumb i eviten furgar en la ferida dels socialistes per afavorir la cohesió
La carta oberta de Carme Chacón ha aixecat polseguera al PSC i, de retruc, al PSOE. Les pressions des del socialisme espanyol són cada cop més fortes per tal que el PSC abandoni qualsevol aproximació al bloc de partits polítics catalans que defensen fer una consulta sobre la independència. Només ahir, des de Madrid, van exigir-los un pas enrere dirigents de la talla d'Alfredo Pérez Rubalcaba –secretari general del PSOE–, Patxi López –líder dels socialistes bascos– i Guillermo Fernández Vara –dels extremenys–. Els de Pere Navarro, però, van optar per reiterar les queixes a, en paraules del portaveu Maurici Lucena, la “manca de neutralitat” del govern i ERC, i van insistir que “només” participaran en el pacte nacional pel dret a decidir si “s'atura” la construcció d'infraestructures d'estat, com per exemple la hisenda catalana i l'organisme Diplocat.
Rubalcaba i Navarro van parlar just acabada la cimera sobre el dret a decidir al Palau de la Generalitat. El líder del PSOE va mostrar el seu suport enverinat al dirigent català. Rubalcaba va admetre discrepàncies sobre la qüestió de la consulta amb Navarro i el PSC. Tanmateix, va assegurar que els uneix “una cosa més important: que tots dos estem en desacord que Catalunya se'n vagi d'Espanya, i Navarro treballa per evitar-ho”. Regal, doncs, enverinat.
“Una manera d'evitar-ho és dir-li a Mas que per aquesta via no, i dir-li en una cimera que allò que importa és l'ocupació i que per la independència el PSC no l'acompanyarà ni un metre més”, va afirmar abans que els socialistes catalans hagin formalitzat cap posició definitiva.
Chacón, segon intent
L'exministra Carme Chacón, preguntada pels periodistes als passadissos del Congrés, va reafirmar-se en la seva carta contra la consulta i va encoratjar “els socialistes de tot arreu” a plantar cara contra “aquest projecte de trencament d'Espanya”.
En la mateixa línia, l'exlehendakari Patxi López va mostrar la seva alegria perquè el PSC “comenci a prendre distàncies” amb la “deriva nacionalista” de CiU i ERC, mentre que l'expresident extremeny Guillermo Fernández Vara va assegurar que si el PSC vol seguir de la mà del PSOE en el futur haurà “d'apartar-se” del bloc dels partits favorables a fer una consulta.
Tensió interna
La situació és tensa. Tant a fora com a dins. Avui, malgrat les pressions de Ferraz, el PSC té previst donar suport a la creació d'una comissió sobre el dret a decidir al Parlament. El cert és que el sector crític catalanista, autoanomenat Manifest de Setembre, continua pressionant per mantenir el partit dins la majoria pel dret a decidir a Catalunya.
Els últims exemples són el de l'eurodiputada Maria Badia –que va criticar la visió “més que esbiaixada de la realitat” de Chacón i va exigir complir el programa electoral a favor d'una consulta legal– i el de l'exdirigent socialista Antoni Castells –que va dir al documental Hola Europa!, emès ahir per TV3– que “si tot continua com fins ara, votaré a favor de la independència”.
El govern estava disposat a posar facilitats al PSC perquè s'afegís al pacte nacional. Però no a qualsevol preu. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va constatar que ha assumit que, en la defensa del dret a decidir, els socialistes catalans “hi són” i alhora “no hi són” com a conseqüència de les seves divergències internes. I té clar que els canvis de posicionament de Navarro no poden condicionar el desenvolupament del procés sobiranista. “El camí s'ha d'anar fent”, va reblar.
ERC, per la seva banda, va respondre al PSC de la necessitat d'avançar en les infraestructures d'estat que els socialistes tant critiquen, ja que, segons els republicans, la consulta s'ha de fer amb totes les garanties. “El sistema ja està preparat per un no com a resposta; és legitim, per tant, que ara també treballem perquè un sí sigui factible.