Nin, el marxisme i el dret a decidir

El Parlament va eixugar ahir un deute històric amb el dirigent del POUM Andreu Nin, assassinat el 1937 per ordre del règim estalinista. Ho va fer amb un homenatge carregat de retòrica marxista en què Nin va ser vindicat no només com a revolucionari, intel·lectual i polític de primer ordre, sinó també com un precursor del dret a decidir.

L'acte el va impulsar la fundació Andreu Nin, però va partir del diputat d'ICV-EUiA David Companyon, que volia un quadre de Nin al seu despatx i ahir, com a pròleg de l'homenatge, va complir el desig. L'homenatge ho va ser també al POUM, tal com van certificar les ovacions als militants nonagenaris presents a la sala. “Estan vostès fets de ferro“, va concedir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Hi van intervenir diputats d'ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP –cadascun d'ells tractant de portar l'aigua al seu molí, que la riquesa del personatge ho permet–, a més de representants de sindicats i altres partits o agrupacions que també integren l'atomitzada herència dels perdedors de la Guerra Civil. De Gispert, present en funcions institucionals, no pas com a membre d'UDC, va tirar del poc que deu tenir en comú amb Nin: que els dos van ser consellers de Justícia. I va esgrimir el reconeixement com a prova que la societat i les institucions catalanes són plurals. Però devia sentir-se estranya en un acte en què es va insistir en la vessant catalanista de Nin i la seva defensa del dret d'autodeterminació, sí, però també en la seva tesi que emancipació nacional i social de la classe obrera van de bracet. Quan la presidenta de la fundació, Teresa Carbonell, va cloure el seu discurs amb un “Visca el socialisme!” que la majoria dels 250 assistents van replicar amb un “Visca!” i una ovació, a De Gispert se la va veure esbossar un somriure amb arronsament d'espatlles model “què hi farem” abans d'aplaudir l'octogenària.