Mapes que ho saben tot

L'obsessió del londinenc Peter Bellerby de regalar un globus terraqüi al seu pare pel seu aniversari del 2008 el va convèncer que en una botiga mai no en trobaria cap de tan perfeccionat com el faria ell. I així neix Bellerby and Co, en què Peter Bellerby és un dels últims artesans que encara elabora globus terraqüis pintats a mà mil·límetre a mil·límetre. Deu anys abans, a Vitòria, els enginyers topogràfics Alejandro Guinea de Salas i Juan Miguel Álvarez ja exploraven la geoinformació. “Abans l'única geoinformació era la dels mapes físics, era l'art de dibuixar la Terra i la cartografia que reflectia la realitat física del terreny, com els mapes de l'exèrcit o de carreteres, però al capdavall, la geoinformació és tot el que es pot situar en un mapa, tot passa en algun lloc i gairebé tot es pot localitzar”, descriu Alejandro Guinea, soci director de Geograma.

Quinze anys després de la idea, aquesta pime alabesa factura 1,5 milions anuals rastrejant els mapes i emplenant-los de dades. Els seus clients van des d'un modest forner que volia saber on situar la seva fleca en un barri nou perquè funcioni, fins a La Caixa, Telefònica i les administracions públiques. “Si en lloc de tenir les dades en un full d'Excel les aboques sobre un mapa, aquelles mateixes dades et parlen diferent”, raona Alejandro Guinea. Una clau del seu èxit és ser capdavanters a l'Estat en la tecnologia de mobile mapping, que es tradueix sobre el terreny en un vehicle equipat amb múltiples sensors (GPS, càmeres, escàners) que emmagatzema cada segon 40.000 punts d'informació.

El vehicle robotitzat és l'embrió dels serveis de Geograma. “Els bancs ja usaven el geomàrqueting, de fet, i quan es formava un nou barri el primer que veies eren sucursals de bancs perquè hi havia estudis que et deien que el 80% de la gent anava al banc més proper a casa. Amb internet, això canvia una mica però la gent gran hi continua anant i el banc ens vol per saber on té la seva clientela més gran per optimitzar la seva atenció”, explica el soci director de Geograma. En el cas de botiguers més modestos, el micromàrqueting també els ajuda. “Aquí hi ha l'hàbit d'agafar el primer local que t'ofereix la immobiliària o, si tens un cosí amb un local, ja t'hi instal·les, i la ubicació de la botiga et canvia la botiga”, raona l'enginyer topogràfic. I rebla: “Manegem mapes i dades, però sempre et cal el coneixement del mercat que només et dóna el client, qualsevol hauria de saber d'on li venen els clients, de barris cèntrics o de la perifèria, de Catalunya o d'Andalusia, i alhora esbrinar el poder adquisitiu de la zona per saber si hi té potencial o no.”

Si bé inicialment un 90% de l'administració era clienta i ara tant el sector privat com el públic els contracten, la firma alabesa experta en mapes que ho saben tot ofereix un ventall inexplorat per a una societat cada cop més envellida. “Si ara hi ha 2 infarts diaris a Vitòria, d'aquí a uns anys n'hi haurà 10 i l'atenció a la dependència ho hauria de tenir en compte”, avisa Guinea. Si amb la DGT Geograma analitza trams perillosos de les 100.000 carreteres estatals, la Comissió Europea li sol·licita mapes de CO2, i l'any passat el govern basc va aconseguir evitar per primer cop l'embús de l'operació sortida de Setmana Santa. Per a l'ucronia, hi ha la cavil·lació de quins TAV no anirien buits si Foment ho hagués preguntat a la pime alabesa nascuda de mirar mapes.