El ‘déjà-vu' de l'agost

El dia que va morir l'historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, ara ha fet un any, el president de la Generalitat, Artur Mas, improvisava una compareixença a Palau que aprofitava per reclamar un “pronunciament explícit” a la societat civil catalana a favor del pacte fiscal, a l'expectativa de reunir-se al setembre amb Mariano Rajoy per reclamar-li un canvi de model de finançament. Encara poc conscient de l'onada que venia, Mas feia la crida en al·lusió a la manifestació de la Diada que muntava l'Assemblea Nacional Catalana, que feia des del 30 de juny una Marxa per la Llibertat per engrescar la mobilització.

La crida de Mas va tenir rèplica de seguida en partits com ERC, SI i la mateixa ANC, que, amb desenes d'autocars confirmats, ja havia dit feia dies que el lema seria Catalunya, nou estat d'Europa, i el PSC i UDC no van tardar a donar suport al president. A partir d'allí, i més a mesura que la manifestació prenia l'aire històric que finalment tindria, aquests partits no van parar de pressionar perquè la reivindicació de la Diada no anés més enllà, si bé no se'n van sortir. CDC va ser la primera a anunciar que aniria a la manifestació, com també va fer bona part del govern i acabarien fent ICV –amb un lema propi–, dirigents del PSC i, fins i tot, Josep Antoni Duran i Lleida (UDC), que rectificaria a última hora. També Mas, en el missatge de la vigília, va dir que es faria seu el clam, tot i no anar-hi. Tota la batalla prèvia, en tot cas, va quedar engolida per la marea humana i d'estelades, que va tenir un sol crit: “Independència!”

Un any després, el debat polític de l'agost cada dia deixa un regust més accentuat de déjà-vu. Ara, el que munta l'ANC, i des de fa mesos, és la Via Catalana per la Independència, una cadena humana de 400 quilòmetres que es preveu que serà un altre cop d'efecte internacional per a la demanda. I sembla que només CDC hagi après la lliçó, ja que és qui hi ha donat un suport més decidit des del minut zero. També li'n donen, és clar, ERC, la CUP i el mateix govern, si bé s'hi han pronunciat poc fins ara, conscients que és una iniciativa de la societat civil que no han de liderar.

Com l'any passat, però, hi ha qui ha tornat a quedar en fora de joc. Partits com UDC s'han despertat a poques setmanes de la convocatòria, i ja amb més de 300.000 inscrits, han demanat a l'organització que reconsideri el nom oficial i faci referència al dret a decidir, amb el mateix argument amb què volia que la manifestació de l'any passat fos pel pacte fiscal: que genera més consens. Unió fins i tot ho ha demanat per carta, si bé no trigaven ni 24 hores els dirigents de l'ala sobiranista a confirmar-hi la seva presència. “La majoria d'Unió hi participarà”, desafiaven. L'ANC, a través de la presidenta, Carme Forcadell, ja ha contestat que no pensa tocar el lema, tot i que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha advertit que el partit no hi pot participar així, malgrat que hi aniran companys [vegeu la plana següent]. També ICV ha admès que, tot i no haver pressionat l'organització per canviar el lema, no s'hi troba gaire còmoda i hauria preferit que hagués estat pel dret a decidir. La UGT, que fa un any donava suport al pacte fiscal, ha donat via lliure als afiliats per participar en la cadena, que creu que “juga a favor” del dret a decidir. No som ni a meitat d'agost. Encara se'n sentirà a parlar...