De Luna no afluixa en la seva guerra de banderes
Sant Hilari Sacalm s'afegeix als municipis que reben un requeriment per l'absència de la ‘rojigualda' a l'ajuntament
A la Bisbal encara no han penjat la bandera espanyola i esgotaran totes les vies
María de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya, continua la seva croada pels símbols espanyols, en aquest cas perquè la bandera espanyola onegi als ajuntaments. Sant Hilari Sacalm s'ha afegit a la llista de municipis que han rebut un requeriment en aquest sentit de la delegació del govern. Llista on ja hi ha, per exemple, la Bisbal d'Empordà, Castellfollit de la Roca i Banyoles, entre molts altres.
La notificació, signada per Juan Manuel Sánchez-Bustamante, subdelegat del govern de l'Estat a Girona, s'envia després que algú els hagués notificat l'absència de la bandera espanyola. “Aquest fet obliga l'administració de l'Estat a actuar per tal de constatar el compliment de la normativa en aquesta matèria”, diu el subdelegat, que obliga el consistori a enviar-li un informe sobre si la bandera oneja o no oneja a la façana de l'ajuntament.
Més enllà d'informes, és tan fàcil com anar a l'ajuntament de Sant Hilari Sacalm per comprovar que l'ensenya estatal no hi oneja. “No tenen gaire més a fer, els delegats”, denuncia Joan Garriga (ERC), primer tinent d'alcalde de Sant Hilari. Garriga convida l'administració de l'Estat a deixar de preocupar-se de “pallassades lluny de la realitat”. Pel primer tinent d'alcalde, “només els importen les banderes, i no l'atur i el benestar social”. La decisió de posar o no la bandera espanyola la prendrà l'equip de govern, però Garriga recorda a la delegació que l'Ajuntament de Sant Hilari ha aprovat per unanimitat mocions com la de la sobirania fiscal i la de declarar-se territori lliure català. “Són mocions que representen la nostra catalanitat i han estat aprovades pel 100% dels regidors; les hem votat i ens les creiem, i si a algú li pica, que s'hi posi fulles.” De fet, la delegació del govern espanyol va iniciar al juliol els tràmits per portar l'Ajuntament de Sant Hilari als tribunals per la sobirania fiscal, un altre front que De Luna té obert amb ajuntaments catalans.
A la Bisbal s'esperen
L'alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, ja va avançar que penjaran la bandera espanyola quan sigui inevitable, però de moment esgotaran totes les vies. El govern bisbalenc encara no ha respost la carta del subdelegat, i probablement esgotaran el termini de vint dies a l'hora de presentar l'escrit d'al·legacions. El consistori esgrimirà els motius pels quals creuen que no incompleixen la normativa estatal, i en cas de rebre un altre requeriment, demanaran, per exemple, les característiques i dimensions que ha de tenir l'emblema.
LA FRASE
A Banyoles, la façana tal com està
Banyoles i Castellfollit han rebut requeriments. A Banyoles, hi ha hagut obres i l'alcalde diu que la façana es queda com està. A Castellfollit, un conflicte judicial manté l'ajuntament inacabat.
Cap ajuntament del Ripollès té permanentment l'espanyola
L'ofensiva contra els ajuntaments que no pengen la bandera espanyola al Ripollès ha arribat a Campelles, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Els ajuntaments respectius han rebut requeriments perquè la pengin i els han demanat explicacions del fet que no hi onegi. A cap ajuntament ripollès hi ha la bandera espanyola permanentment a la façana. En alguns hi ha l'estelada, com ara a Ripoll, Pardines, Vilallonga i Ribes. També al Consell del Ripollès.
El Consell Comarcal de la Selva dóna suport a la Via Catalana
La comissió permanent del Consell Comarcal de la Selva va aprovar ahir donar suport a la Via Catalana per la Independència. L'ens comarcal va destacar l'organització “de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics”. Salvador Balliu, president del Consell, i la resta de membres de la comissió permanent de l'ens (CiU-ERC) van anunciar que seran presents a la Via.