Via-ICV

Al final a la Via Catalana hi trobarem més militants i simpatitzants del PSC, partit que s'hi oposa, perquè hauran fet el que els dóna la gana, que militants i simpatitzants d'ICV, formació que hi està a favor, perquè han estat convocats a fer sardana al voltant de La Caixa.

Es diuen “Iniciativa” perquè o la porten o res no els està bé i tot és suspecte. Quan a un dirigent d'Iniciativa li planteges una qualsevol qüestió indefectiblement respon: “Aquest no és el problema, el problema és...” i et diu quin és el problema. En una entrevista: “Aquesta no és la pregunta, la pregunta que ens hauríem de fer és...” i ell se la formula i ell se la respon. Els ve de la dialèctica confeccionada pel PSUC. Vaig conèixer molts psuquers i mai els vaig encertar el problema ni vaig fer la pregunta en aquell moment adequada. Ara han decidit que el problema no és la consulta o la independència sinó els poders econòmics. Com els suggeria el periodista Jofre Llombard, podrien encerclar Bankia, que ha fet molt més mal, o la delegació d'Hisenda que el fa definitiu, però deuen trobar La Caixa més vistent, que La Caixa és el problema, que La Caixa passa per davant de la Via Catalana, fantasia estètica de convergents i republicans. De la dreta. Tot com a resultat de les reunions que els d'ICV fan tot el dia. Sempre estan tancats discutint, sempre han de posar les coses sobre la taula. De tantes coses com ells i tots plegats posem sobre la taula, tots els papers rellisquen, tot patina.

Aquests dies previs a la Via Catalana el blanc de totes les crítiques ha estat el PSC i el seu líder Pere Navarro, que s'hi posa molt bé. No es pensin que rebin tantes invectives els dirigents d'Iniciativa que debiliten la Via amb la idea de l'aplec al voltant del tòtem i tabú de la Diagonal. Quan diuen “aquest no és el problema” amb aquella cara i aquell aplom fan mitja por i et deixen petit i encongit i pensant potser sí. I és que realment el problema és econòmic, ja ho sabem.

La Via Catalana es fa per forçar la consulta. Per la independència, sí, però en primera instància per organitzar el referèndum que l'haurà de fer possible, si el resultat és afirmatiu. Com he dit altres vegades, ens barallarem per la pregunta. Cap pregunta serà “la” pregunta que ens hauríem de fer.