Quina por!

Quina por, totes aquestes crides al diàleg. Quina por, quan ara Rajoy li contesti la carta a Artur Mas dient-li que res de res de consultes però que vol diàleg. Quina por, que ara els editorials d'alguns diaris d'àmbit estatal de suposada influència facin crides al diàleg. L'altre dia fins i tot a 13TV, vaig sentir un parell de tertulians que deien que la solució és el diàleg! A 13TV! Però, que no ho han vist que arriben tard? El milió i mig de persones que dimecres van sortir al carrer reclamaven diàleg? I tant! Però el diàleg que reclamaven és el que faci falta per arribar a celebrar la consulta, no pas per començar a parlar ara una altra vegada d'entesa, de pactes fiscals, d'estats federals o de l'encaix de Catalunya amb Espanya. No n'hi ha. Preparin-se perquè ara en sentirem unes quantes, de crides d'aquestes que disfressaran sota l'argument que ara és l'hora de la política. El poder amb majúscules, aquells que manen de veritat i que fins ara han estat molt calladets, preparin-se que ara ens recomanaran a tots diàleg i més diàleg. I podria molt ben ser (i aquesta és la part que ens hauria de fer més por) que fins i tot una part del govern, o de gent que influeix en el govern, tingués la temptació de creure-s'ho, i que es designessin negociadors de veritat o que alguns fins i tot s'autoproposessin per ser-ho. Ells sabran què fan, però s'equivocaran perquè només pot ser un parany. Fan tard. Del pacte fiscal, en podríem haver parlat fa dos, tres, cinc o deu anys. Però ara ja no. L'Espanya asimètrica, per més federal que sigui, ja només se la creu Pere Navarro. De negociadors i de diàleg, ara només en volem per fer una sola cosa, i és la consulta.