Ofec premeditat
En ple debat sobiranista, l'Estat retalla un 25,5% les inversions a Catalunya pel 2014
En sis anys la partida s'ha reduït uns 3.700 milions
També cauen les transferències
CiU vincula el “càstig” al procés
Fa uns quants dies, el president espanyol, Mariano Rajoy, va allargar la mà al govern d'Artur Mas amb una oferta de “diàleg” sense data de caducitat, però d'entrada, un cop més, ha ventat una plantofada als interessos dels catalans. El pressupost de l'Estat pel 2014, que es va presentar ahir, implica una caiguda de fins al 25,5% de les inversions previstes a Catalunya. En total s'han consignat 944,42 milions en comparació amb els 1.267 del 2013 o els 1.414 del 2012. No va ser l'únic ganxo que Rajoy va clavar a la mandíbula de Mas. Les transferències han baixat més d'un 20% i en el projecte tampoc no apareix per enlloc la compensació per l'impost de taxes bancàries.
Aquest ofec econòmic, que cada dia va a més, arriba en ple debat sobiranista i amb una partida d'escacs, amb la consulta com a rerefons, que tot just acaba de començar. Fins i tot, CiU va vincular aquest “càstig” pressupostari amb el procés i va recordar que no és un bon “símptoma” de la voluntat de diàleg entre La Moncloa i la Generalitat.
L'executiu espanyol va tirar pilotes fora i va subratllar que ara “no toca” parlar de qüestions territorials, sinó de creixement i recuperació, i va destacar que Catalunya ja rep el “suport financer” del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Però aquest mecanisme té un component diabòlic, perquè s'han de pagar uns interessos del 5,6%.
El PSOE, per contra, va lamentar que el pressupost del 2014 aboni el terreny a la “confrontació absurdament”.
Caiguda en picat
El descens en inversions a Catalunya és espectacular des de l'any 2009. En sis anys la retallada ha estat d'uns 3.700 milions i aquest 2014 cau per sota de la barrera psicològica dels 1.000 milions, fins als 944,42. Representa el 9% del total i se situa al darrere de territoris com ara Andalusia (1.697 milions), Castella i Lleó (1.399) i Galícia (1.353). Una situació xocant, tenint en compte que Catalunya genera el 20% de la riquesa estatal i suposa el 16% de la població, com va ressaltar el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. A banda de Catalunya, les altres dues comunitats més castigades són Astúries i Múrcia. En aquest sentit, el projecte més destacat que preveu l'executiu espanyol són les obres al tram del corredor mediterrani comprès entre Vandellòs i Tarragona, que tindran un pressupost de 108 milions.
Un altre capítol que queda tocat són les transferències estatals, que es realitzen a través del fons de suficiència global. Es tracta d'una eina de finançament per als territoris i, tot i que Catalunya continua encapçalant el rànquing com la més beneficiada, l'any que ve rebrà 638,12 milions, un 21,1% menys.
La cançó de l'enfadós
En el projecte de Cristóbal Montoro tampoc no s'hi inclou el pagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2011, que s'arrosseguen des de l'època de José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident espanyol es va comprometre per escrit a pagar el deute, però tant ell com el govern del Partit Popular sempre han fet l'orni.
En aquest sentit, Artur Mas ja ha avisat que incorporarà aquests 759 milions en el pressupost català que està negociant amb ERC. La batalla sembla perduda, malgrat que ara s'inicia la tramitació al Congrés i aquesta serà una de les exigències que CiU segurament posarà sobre la taula.
El 2014 ja no toca cap compensació per la disposició addicional, perquè el sistema de finançament durava set anys. Però aquest model mai no ha estat cap garantia, perquè l'Estat, incloent-hi els 759 milions, deu un total de 2.868 milions, segons els comptes de la Generalitat, que entén, i així ho ha afirmat més d'un cop el president Mas, que no caldria fer cap retallada.
Sense paga als funcionaris
Durant el debat de política general de la setmana passada al Parlament, el president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar que, si l'Estat espanyol compensa la Generalitat pel que fa a l'impost de dipòsits bancaris, els treballadors públics recuperaran la paga extra –es calcula que podrien ser uns 400 o 500 milions–. Però, de moment, aquest anunci podria quedar en no res, perquè en el projecte de pressupost estatal no hi ha cap partida sobre aquesta qüestió. El govern català va aprovar aquesta taxa pocs dies abans que ho fes l'espanyol, però no es va arribar a implantar. Tot i això, considera que té dret a rebre una compensació, com les altres comunitats que sí que han aplicat aquest gravamen –Andalusia i Extremadura.
