Sortirà plastilina?

Els moviments sísmics a l'Ebre i a les costes de Castelló han creat inquietud als habitants de la zona. Ens n'ha de crear també a tots plegats, entre altres motius perquè és un nou cas, especialment greu, de falta de transparència, d'incompliment, que quedarà impune, de lleis vigents. Transparència, bella paraula que guarneix el discurs de molts polítics quan parlen en els mitjans o de cara al públic. Llàstima que l'oblidin de seguida que tornen a entrar al despatx, un oblit que és encara més injustificable quan es tracta d'informació mediambiental. Una llei estatal de 2006 obliga a la “posada a disposició del públic de la manera més àmplia i sistemàtica possible” de la informació del medi ambient, cosa avui fàcil de fer gràcies a internet. Tot el projecte, estudis i informes sobre aquell magatzem de gas haurien de ser públics; però el govern central els amaga i no els ha ensenyat ni a la Generalitat. Tan exigent és la llei de 2006 que fins i tot concreta que s'han de fer conèixer “les dades o resums de les dades derivades del seguiment de les activitats que afectin o puguin afectar el medi ambient”, afirmació que aplicada al cas Castor obliga a fer públics els seguiments, controls i verificacions que s'estiguin fent. Aquesta llei, que tanta transparència demana, deriva de fet d'una directiva europea de 2003. Per això precisament és tan exigent, perquè ens obliga a complir els estàndards europeus en matèria de transparència. En canvi, si haguéssim d'aplicar la llei de transparència espanyola que les Corts estan a punt d'aprovar, els informes en quedarien exclosos, amagats. La normativa europea entén, amb bon criteri, que l'única manera d'implicar tothom, de fer-nos coresponsables de la salut del planeta, és informar d'aquesta matèria obertament i amb el màxim de detall possible. Als antípodes de tot això se situa l'actuació del govern central, el mateix govern que, per cert, es presenta com el màxim garant de l'ordre constitucional i del compliment de les lleis. El projecte Castor (1.300 milions d'euros que paguem entre tots) va ser molt qüestionat per la UE i s'hi van oposar sobretot els ecologistes. El temps els ha donat un altre cop la raó. Res de tot això anima el govern a informar-ne bé, a explicar-ho. Com s'ha construït? Què en sap el govern? El gas injectat passarà a líquid i després a sòlid? Onze anys després, tornarem a veure “finos hilos de plastilina”? Si fos així, cap problema. Al govern hi ha algú que això ho sap explicar bé.